Teixir xarxes, cossos i economia: el que hem avançat amb la projecció internacional del marxandatge de Metzineres
Fa uns mesos vam emprendre un camí ambiciós: no sols volíem visibilitzar els valors de Metzineres en espais més enllà del nostre Raval, sinó també trobar vies sostenibles d’ingressos propis que ens permetin continuar sostenint aquest projecte comunitari en el temps, des dels nostres propis cossos, històries i resistències.
Metzineres va néixer per a crear entorns d’aixopluc per a donxs que usen drogues i sobreviuen múltiples violències, recuperant confiança i suport col·lectiu. Davant aquesta realitat, sostenir eines que ens permetin continuar acompanyant, cuidant i teixint xarxes ha estat sempre una prioritat política i pràctica.
El projecte que avui compartim no ha estat una tasca puntual, sinó una construcció col·lectiva que ha implicat reflexió, escolta, diagnòstic i posada en marxa de processos que, fins ara, no estaven definits o sistematitzats.
Què hem aconseguit?
Primer, hem construït una estratègia clara de distribució del marxandatge, posant en el centre la coherència entre els nostres valors feministes, comunitaris i antiestigma i l’operativa econòmica. Perquè no es tracta de “vendre per vendre”, sinó de pensar com generar ingressos sense perdre la nostra veu ni el nostre propòsit.
Aquest pla no ha nascut del no-res: s’ha construït des de les nostres converses internes, des del reconeixement de la nostra capacitat operativa, des de saber què esperem del projecte i què no estem disposades a fer mai.
Guanyar autonomia econòmica sense perdre el nord
Una de les apostes més clares d’aquest projecte ha estat trencar amb la idea de dependència gairebé total de subvencions o suports externs, i avançar cap a formes d’ingressos que neixin de les nostres relacions, les nostres històries i la nostra estètica comunitària.
El marxandatge —quan està ben pensat— no és només un objecte per a vendre: és una eina narrativa. Cada samarreta, cada totebag, cada producte lligat a Metzineres porta amb si una història de resiliència, de diàleg amb l’estigma, de desig de transformació social. El fet que aquests objectes es distribueixin, es venguin i es gaudeixin en contextos més amplis és també una manera de fer visible l’invisible, de visibilitzar el que moltes vegades queda fora de les estadístiques i de les polítiques públiques.
Al mateix temps, ens permet començar a teixir xarxes econòmiques i simbòliques més enllà del Raval, connectant amb col·lectius, botigues i espais que comparteixen el nostre horitzó de canvi.
Més enllà dels números
Si bé part de la sistematització d’aquest projecte ens exigeix comptabilitzar vendes, analitzar canals i mesurar resultats, allò que realment ens importa no es redueix a xifres. El que ens importa és que:
- es reconegui el valor del nostre treball col·lectiu,
- es faci visible la fortalesa col·lectiva de persones que, des dels marges, generen propostes econòmiques pròpies i transformadores,
- i que aquestes propostes reforcen les nostres pràctiques de cura, de sororitat i de resistència.
Aquest projecte ens ha ensenyat, també, que l’economia pot ser feminista i transformadora quan no està només al servei del lucre, sinó al servei de projectes de vida.
Continuem caminant, aprenent i expandint. Cada vegada que veiem un producte sortir de les nostres mans i arribar a altres mans, sentim que aquest gest és un acte de visibilitat política i de sostenibilitat afectiva.
