Cada 16 de febrer, les Metzineres marxem per recordar la Tatiana, la Maricarmen, la Ruth, l’Aisha, la Samira, la Ivonne, la Rita, la Pepita, la Diah, la Daphne, l’Arantxa i tantes altres companyes víctimes d’aquest sistema opressor.
Són morts que es podien i s’havien d’evitar. Les polítiques prohibicionistes i el sistema patriarcal continuen vulnerant els nostres drets i criminalitzant la nostra existència. Un cop més, sortim al carrer per demanar justícia social i reiterar la necessitat d’impulsar polítiques antiprohibicionistes amb perspectiva interseccional.
Marxa pel Raval
Des del nostre local al C/ de la Lluna vam iniciar un recorregut amb quatre parades significatives per recordar les nostres companyes: Plaça del Pes de la Palla; C/ del Príncep de Viana; C/ de Vistalegre (antic local de Metzineres); i Plaça Emili Vendrell.
Cada parada va ser un acte polític i simbòlic: anomenar les que ja no hi són, reconèixer-nos en xarxa, denunciar les violències estructurals i afirmar que continuem aquí.
Vam intervenir l’espai públic des dels pilars que ens sostenen: memòria viva, comunitat, lluita i sensibilització. A cada parada, vam deixar la nostra empremta amb un taló morat i una espelma encesa. Vam llegir el text de la XADUD, vam col·locar adhesius amb fragments del text i ens vam prendre el nostre moment per recordar-les al ritme de les seves cançons preferides.
La plaça Emili Vendrell va ser l’escenari final de la marxa, on vam muntar un altar amb les il·lustracions de les nostres companyes.
Continuem recordant perquè sou la llavor de la nostra lluita.
“Continuem juntes, combatives, perquè elles són la llavor d’on broten les nostres arrels en forma d’amor, comprensió i suport mutu.”
Acte Prou Feminicidis
Aquest febrer, les Metzineres ens vam sumar a l’acte Prou Feminicidis a la Plaça Sant Jaume, organitzat per la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere. Des de fa 20 anys, el tercer dilluns de cada mes es fa una concentració per retre homenatge a les dones assassinades per la violència masclista a Catalunya i a l’Estat. Des del gener de 2026, ja en són 11.
Vam acompanyar l’acte i hi vam participar amb la lectura del manifest de la XADUD i les intervencions artístiques de la María, el Fran i la Luana. Unides per denunciar, rebutjar i condemnar els feminicidis i totes les violències masclistes, vam alçar la veu davant d’un sistema que expulsa, criminalitza i invisibilitza les mujerxs que usem drogues i sobrevivim a múltiples violències.
Manifest de la XADUD
Avui alcem la veu. L’alcem juntes. Som llavor.
Llavor que brolla en tots els terrenys, que creix en la precarietat. En la ferida oberta d’un sistema que ens empeny als marges.
Però és des dels marges des d’on sorgeixen les lluites, les reivindicacions, el suport i la cura mútua.
Ens organitzem i denunciem. Creem comunitat on altres només veuen exclusió.
Aquest dia no és una celebració. És reivindicació. És memòria viva.
És un crit col·lectiu que afirma, sense dubtes i sense por: les nostres vides importen, els nostres cossos importen, les nostres veus compten.
La nostra existència no és un error: és una resposta política.
Som les mujerxs que sostenim la vida en i des dels marges:
usuàries de drogues, migrades, racialitzades, sense llar, dissidents, treballadores sexuals, psiquiatritzades, criminalitzades, totes supervivents de violències.
Estem fartes que ens diguin que cada cop ens fa més fortes, com si amb això poguessin legitimar la violència que exerceixen contra nosaltres. No. Cada cop no ens fa més fortes, cada cop fa mal i no volem ni un cop més.
Som nosaltres qui construïm la nostra comunitat i les nostres xarxes de cura. Els fils es teixeixen des de la nostra amistat.
Exigim justícia social i drets humans. Construïm espais segurs, practicant la reducció de danys i la cura mútua.
Avui recordem les que ja no hi són. Ens abracem en la resistència i multipliquem la nostra força.
Estem fartes de demanar justícia, quan la vida és un dret.
Des de la comunitat i la cura, sempre hi haurà lluita.
Som Metzineres.
Som arrel que sosté.
Som llavor que germina.
Som vida que es defensa.
I seguim: més visibles, més unides i combatives.