macba_expo24_collages_capsalera

Les Metzineres conquerint el MACBA

Que dones i persones de gènere divers en múltiples situacions de violència i vulnerabilitat exposin el seu art a un museu, malauradament, no passa cada dia.

Aquests espais són, gairebé sempre, inaccessibles i inassolibles per a les persones que ens situem als marges de la societat. Però nosaltres sempre trobem aquestes esquerdes i fissures del sistema a través de les quals colar-nos, perquè les difícils vivències que hem travessat ens han obligat i ensenyat a moure’ns d’aquesta manera.

El passat 21 de febrer, 12 obres fetes per les Metzineres van estar exposades a les parets de la torre del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) durant tot el dia.

Les persones que van passar per allà, algunes de casualitat i altres cercant-nos, s’hi van aturar al davant i les van observar amb deteniment. Cadascun dels collages expressava les nostres diferents maneres d’imaginar un Raval possible i utòpic, en el qual les nostres existències no es vegin contínuament qüestionades i criminalitzades com fins ara.

Les obres van ser admirades, fotografiades i lloades, i algunes de nosaltres vam ser allà per presenciar-ho en primera persona. Ens va emocionar i sorprendre gratament aquest reconeixement, i alhora ens va donar forces per continuar somiant en gran. “D’aquí al MOMA!” –com va dir una companya entre riures, referint-se al Museu d’Art Modern de Nova York.

Aquesta mostra ha estat possible en el marc de l’exposició ‘108 dies’ de l’artista Lydia Ourahmame, una gran obra participativa i reivindicativa en la qual han participat 108 col·lectius (un per dia) amb diferents propostes com xerrades, pel·lícules, performances i altres accions.

Tant de bo algun dia, un fet com aquest, no resulti un acte subversiu i de resistència.

Tant de bo algun dia resulti completament normal que persones com nosaltrxs expressem els nostres sentirs a través de qualsevol tipus d’art i puguem compartir-los amb el món, havent aconseguit decolonizar i despatriarcalizar, per fi, aquests espais.

Fotos de Andre Gaetano [Fotògrafa Metzineres]

metziagenda_febrer24_cat

Metziagenda de febrer 2024

Calendari d’activitats setmanals per a lxs participants de Metzineres. Aquest mes tenim:

  • Costura guerrilla amb Franche PuntadaLibre i Sindillar
  • Reunions de la XADUD (Xarxa de Donxs que Usen Drogues), a l’Ateneu del Raval
  • Assemblea
  • Reunions DIRD (Donxs Impulsores de Reducció de Danys)
  • Taller de cinema comunitari amb Ateneu del Raval
  • Dinar comunitari
  • Activitat externa: Sortides i excursions
  • Kosmetikin: Taller de cosmètica natural
  • Metzituning: Ens posem guapxs juntxs!
  • Crispelis: Crispetes + pel·lis!

Activitats especials de febrer:

  • Diumenge 4: MetziParadeta al Fleadonia Market
  • Dijous 8: Consell Assessor
  • Divendres 16: Homenatge a Tatiana #SouLlavor
  • Dilluns 19: Performance en la Plaça Sant Jaume (PUCVG)
  • Dimecres 21: Exposició ‘108 dies’ en el MACBA

A més, sempre disponible:

  • MetziSpa
  • Taller de Naloxona express
  • Acompanyament sanitari, social i educatiu
  • Dormir de dia
  • Rober, dutxa i rentadora
  • Ordinadors i Internet
  • ArtiSana: Espai d’artteràpia

Horari:

  • Dilluns, dimecres, dijous, divendres* i dissabte de 14 a 21h
  • Dimarts de 18 a 21h
  • Diumenge tancat

*Els divendres a partir de les 18h farem sortides i excursions fora del local!

Adreça del local de Metzineres:
Carrer de la Lluna, 3
Barri del Raval (Barcelona)

Adreça de l’Àgora Juan Andrés Benítez:
Carrer de l’Aurora, 13
Barri del Raval (Barcelona)

 

calendario_agenda_enero_2024__1_

Metziagenda de gener 2024

Calendari d’activitats setmanals per a lxs participants de Metzineres. Aquest mes tenim:

  • Costura guerrilla amb Franche PuntadaLibre i Sindillar
  • Reunions de la XADUD (Xarxa de Donxs que Usen Drogues), a l’Ateneu del Raval
  • Assemblea
  • Reunions DIRD (Donxs Impulsores de Reducció de Danys)
  • Taller de cinema comunitari amb Ateneu del Raval
  • Dinar comunitari
  • Activitat externa: Sortides i excursions
  • Kosmetikin: Taller de cosmètica natural
  • Metzituning: Ens posem guapxs juntxs!
  • Crispelis: Crispetes + pel·lis!

Activitats especials de gener:

  • Diumenge 7: MetziParadeta al Fleadonia Market

A més, sempre disponible:

  • MetziSpa
  • Taller de Naloxona express
  • Acompanyament sanitari, social i educatiu
  • Dormir de dia
  • Rober, dutxa i rentadora
  • Ordinadors i Internet
  • ArtiSana: Espai d’artteràpia

Horari:

  • Dilluns, dimecres, dijous, divendres* i dissabte de 14 a 21h
  • Dimarts de 18 a 21h
  • Diumenge tancat

*Els divendres a partir de les 18h farem sortides i excursions fora del local!

Adreça del local de Metzineres:
Carrer de la Lluna, 3
Barri del Raval (Barcelona)

Adreça de l’Àgora Juan Andrés Benítez:
Carrer de l’Aurora, 13
Barri del Raval (Barcelona)

mani_25n

Esgarriades i visibles contra les violències masclistes

Les dones que usem drogues patim violència masclista 25 vegades més que la resta. Moltes de nosaltres ens trobem en els marges de la societat per múltiples situacions de vulnerabilitat com no tenir llar, estar en situació administrativa irregular o tenir diagnòstics de salut mental i continuem enfrontant-nos avui dia a les opressions d’aquest sistema patriarcal, racista, colonialista i LGTBIfòbic.

Com si no haguessin passat gairebé 100 anys, les nostres condicions són encara massa similars a les que van viure les dones empresonades pel ‘Patronato de Protección a la Mujer’, institució franquista que depenia del Ministeri de Justícia i que va disposar, des del 1941 fins al 1984, de centres de repressió regentats per ordes religioses. Allà van ficar a la força a noies de 16 a 25 anys que tenien conductes considerades ‘immorals’ com besar-se en públic o caminar agafades d’altres dones, fumar, vestir de determinada manera, haver estat violades, etc.

Així, el ‘Patronato de Protección a la Mujer’, lluny de protegir les dones, va ser el lloc on anaven a parar les esgarriades, les que s’atrevien a desafiar l’statuo quo, les dones lliures. Podríem haver estat nosaltres i, de fet… ho som. Perquè pot ser que les institucions hagin canviat de nom, però continuen sent regentades pels mateixos poders i tenint el mateix objectiu: el control sobre els nostres cossos a través de la repressió, la violència i la prohibició.

Per tot això, Metzineres hem sortit als carrers un any més en el Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències Masclistes. Perquè considerem que continua sent absolutament necessari denunciar la discriminació, l’estigmatització i la criminalització que patim, així com fer memòria històrica amb perspectiva feminista per exigir, entre altres coses, la reparació de les institucions que van fer possible l’existència i els crims comesos pel Patronato.

Aquest 2023 hem sortit, a més, amb les cares totalment al descobert, sense màscares ni antifaços. Perquè volem que se’ns vegi. Perquè ja no volem amagar-nos més. Perquè ja tenim prou amb el fet que Estats i governs ens excloguin dels serveis d’acollida i protecció, així com dels recursos sanitaris, socials, jurídics, laborals i d’habitatge; que els mitjans de comunicació ens invisibilitzin i deshumanitzin rere les xifres i els titulars; i que gran part de la societat ens tracti com a delinqüents, males dones, males filles i males mares.

Si alguna cosa tenim clara és que no serem mai més anònimes: som moltes, tenim noms i vivim realitats diverses que hem de treure a la llum. Per això, el 24N i el 25N vam agafar les torxes i les nostres pancartes lluminoses i ens deixem veure. També ens vam fer sentir, cridant una vegada més que som feministes antiprohibicionistes. Perquè al llarg de la història se’ns han prohibit (i se’ns continuen prohibint) moltes coses: estudiar, gestionar els nostres diners, ballar, besar-nos en públic, fumar, beure o usar altres drogues, avortar… i hem comprovat que, lluny d’educar i disciplinar, la prohibició únicament porta a la clandestinitat, a la desinformació i a la violència.

Després de molts anys de treball, ara estem organitzades i podem lluitar juntes, com ho vam fer també el dissabte 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències Masclistes. Després de llegir a la porta del nostre local el manifest (link) que hem publicat recentment en el marc de la campanya #EVAWUD2023, sortim cap a Passeig de Gràcia amb Diagonal.

Ballant entre plomes, arribem a una marxa multitudinària i intergeneracional. La nostra presència, la d’aquelles que generalment no tenim l’oportunitat d’ocupar uns certs espais perquè estem ocupades sobrevivint, va servir per a posar de nou sobre la taula algunes de les nostres reivindicacions: la nostra participació en la creació, desenvolupament i seguiment de les polítiques que condicionen les nostres vides; la garantia d’accés a sistemes de protecció i denúncia de violències masclistes, així com a la salut sexual i reproductiva; la fi del prohibicionisme i de la criminalització; i l’expansió de la ‘reducció de danys d’espectre complet’, una perspectiva que advoca per desconstruir les falses creences sobre el consum de substàncies i posar el focus en les condicions d’exclusió i marginació que no permeten el benestar dels qui han estat vulnerabilizadas.

Ambdues jornades van estar marcades, a més, per les proclames de les companyes palestines. Entre altres, el col·lectiu ‘Queers in Palestine’ va fer una crida als grups feministes interseccionals perquè ens solidaritzem i ens comprometem amb la seva resistència, així com amb les lluites decoloniales de tot el món. També va haver-hi altres companyes parlant de maternitats i criances lliures, denunciant les retirades de custòdia i demanant l’abolició de la llei d’estrangeria, exigència a la qual ens unim també com Metzineres.

Podem dir, al cap i a la fi, que hem posat el cor i l’ànima una vegada més per a continuar reclamant el que ens pertany. Però, sobretot, que hem continuat (i continuarem) celebrant que estem vives, juntes i fortes, i que ja ningú ens podrà parar.

portada_metziagenda_desembre2

Metziagenda de desembre 2023

Calendari d’activitats setmanals per a lxs participants de Metzineres. Aquest mes tenim:

  • Costura guerrilla amb Franche PuntadaLibre i Sindillar
  • Reunions de la XADUD (Xarxa de Donxs que Usen Drogues), a l’Ateneu del Raval
  • Assemblea
  • Reunions DIRD (Donxs Impulsores de Reducció de Danys)
  • Taller de cinema comunitari amb Ateneu del Raval
  • Dinar comunitari
  • Activitat externa: Sortides i excursions
  • Kosmetikin: Taller de cosmètica natural
  • Metzituning: Ens posem guapxs juntxs!
  • Crispelis: Crispetes + pel·lis!

Activitats especials de desembre:

  • Divendres 1: Dia Mundial de la SIDA
  • Diumenge 3: MetziParadeta al Fleadonia Market
  • Diumenge 10: Dia Internacional dels Drets Humans
  • Diumenge 17: Dia Internacional per la Fi de la Violència vers les Treballadores Sexuals
  • Dilluns 25: Dinar de Nadal
  • Dimarts 26: Canelons per Sant Esteve!

A més, sempre disponible:

  • MetziSpa
  • Taller de Naloxona express
  • Acompanyament sanitari, social i educatiu
  • Dormir de dia
  • Rober, dutxa i rentadora
  • Ordinadors i Internet
  • ArtiSana: Espai d’artteràpia

Horari:

  • Dilluns, dimecres, dijous, divendres* i dissabte de 14 a 21h
  • Dimarts de 18 a 21h
  • Diumenge tancat

*Els divendres a partir de les 18h farem sortides i excursions fora del local!

Adreça del local de Metzineres:
Carrer de la Lluna, 3
Barri del Raval (Barcelona)

Adreça de l’Àgora Juan Andrés Benítez:
Carrer de l’Aurora, 13
Barri del Raval (Barcelona)

portada_evawud2023_25N

16 dies d’acció per eliminar la violència contra les donxs que usen drogues – Campanya #EVAWUD2023

Amb motiu de la Campanya Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones 2023, la Xarxa Internacional de Dones i Reducció de Danys (WHRIN) i Metzineres, en col·laboració amb altres organitzacions com YouthRISE, EuroNPUD i EWNA, demanem que es posi fi a totes les formes de violència contra les donxs i persones de gènere divers que usen drogues, així com millorar les polítiques de drogues des d’una perspectiva feminista, de drets humans i reducció de danys.

Les donxs i persones de gènere divers que usen drogues estan subjectes a una àmplia gamma de violències, moltes a nivells extrems, a causa de les normes patriarcals combinades amb la prohibició punitiva d’algunes drogues. L’estigma impulsat per l’Estat, la criminalització, les normes de gènere perjudicials i la corrupció generen danys substancials en la salut i seguretat. Aquests factors actuen com a barreres entre ellxs i els serveis de reducció de danys i d’atenció a la violència de gènere.

Les donxs i persones de gènere divers que usen drogues experimenten violència masclista fins a 25 vegades més que la resta. Aquesta violència inclou, entre altres, assassinats extrajudicials, pena de mort, esterilització i avortaments forçats i coercitius, violació, assetjament sexual, pèrdua de la custòdia infantil, empresonament per possessió o ús personal de drogues i penalització per ús de drogues durant l’embaràs, juntament amb altres tipus de violacions, estigma i discriminacions de gènere.

Les donxs i persones de gènere divers que usen drogues a tot el món s’enfronten a detencions arbitràries, extorsió, violència policial, tortura i maltractament; més d’un terç de les donxs que estan a la presó és per delictes relacionats amb drogues i l’empresonament de donxs per delictes de drogues ha augmentat un 53% a nivell mundial des de l’any 2000.

A causa de l’anomenada “guerra contra les drogues”, lxs supervivents tenen pocs recursos i sovint no compten amb suport, especialment en casos de violència per part de la policia, guàrdies de presons i personal de centres de “tractament” obligatori. Les experiències de violència contra les donxs que usen drogues són encara més extremes per a aquelles que enfronten opressions interseccionals, com les racialitzades, treballadores sexuals o dones trans. A més, lxs joves enfronten més barreres per a accedir a serveis essencials de salut i reducció de danys a causa de polítiques i lleis sobre restriccions d’edat.

WHRIN, Metzineres i la resta d’entitats assenyalem, ja que treballem al costat de donxs i persones de gènere divers que usen drogues i documentem accions i serveis liderats entre iguals, que les respostes apropiades a aquestes desigualtats i violacions són clares:

  • La participació significativa de la comunitat ha de ser la pedra angular de totes les respostes de bones pràctiques en el desenvolupament de serveis de violència de gènere, ja que la criminalització de l’ús de drogues s’erigeix com una barrera principal entre les donxs i persones de gènere divers que usen drogues i la consecució dels drets humans, inclòs el dret a la seguretat, l’accés a la reducció de danys i altres serveis sanitaris essencials.
  • També és imperatiu acabar amb la criminalització, eliminant totes les sancions i càstigs, inclosos els programes de tractament imposats per coacció o un tribunal, per a totes les persones que usen drogues i per a tot tipus de drogues. Una descriminalització adequadament implementada reduiria l’estigma i la violència associades a la “guerra contra les drogues”.
  • L’expansió de la reducció de danys i la inclusió de la prevenció i mitigació de la violència també són fonamentals, així com també els serveis de suport amb perspectiva de gènere i apropiats per a cada edat.
  • També és important assenyalar que la salut sexual i reproductiva es promou actualment com un servei essencial addicional que ha d’incorporar-se dins del conjunt de serveis de reducció de danys per a persones que usen drogues, i que la prestació de serveis amb bones pràctiques integra serveis especialitzats en l’atenció a les violències.

Metzineres i WHRIN, EuroNPUD, YouthRISE i ENWA fem una crida per posar fi a la “guerra contra les drogues” i a la violència contra les donxs i persones de gènere divers que usen drogues. La legislació i els principis legals, procediments, polítiques, programes i pràctiques relacionades amb la justícia penal han de ser revisats per a determinar si són adequats per a prevenir i eliminar aquesta violència. Si es troba que tenen un impacte negatiu, han de modificar-se per a garantir que les persones que usen drogues gaudeixin d’un tracte just i igualitari.

Uniu-vos a nosaltres per garantir que els recursos i els marcs legislatius recolzin la seguretat i els drets humans de les donxs i persones de gènere divers que usen drogues!

DESCARREGA EL PROGRAMA DE METZINERES #16DIES #EVAWUD2023

almanac_utopic_0

Almanac Utòpic: un calendari visionari per als pròxims 50 anys

Des de Metzineres, en col·laboració amb l’artista Christina Schultz, tenim l’immens plaer de presentar-vos el nostre últim projecte: l’Almanac Utòpic.

Un almanac és un calendari, una enciclopèdia popular, una guia pràctica i poètica. En el nostre cas hem decidit elaborar un calendari ‘visionari’ per als pròxims 50 anys on compartim receptes ‘sense cuina’, refranys ravalers, collages, esdeveniments celestials del Mediterrani, dates importants per a nosaltres i altres sabers per afrontar la vida quotidiana.

Les visions i prediccions del futur que hi apareixen pretenen participar en el nostre destí i, així, influir en el curs de la vida, incloent aquellxs que viuen als marges, a la línia fronterera.

Canviar els noms dels mesos de l’actual calendari en l’Almanac Utòpic és el resultat d’una reflexió sobre l’origen de les nostres mesures de temps, planetàries i polítiques, i una adaptació a les coses que volem honorar des de les Metzineres.

Aquest projecte es contextualitza al barri del Raval. Creiem que aquest barri, amb la seva tradició centenària de diverses formes de cura a les persones vulnerabilitzades, mereix un tracte especial d’atenció i suport. Per això, en el nostre almanac volem destacar els valors i peculiaritats humanistes d’aquest barri.

Tot això ha sigut creat a partir de la pràctica del collage per part de lxs participantxs i treballadorxs de les Metzineres juntament amb l’artista Christina Schultz. Esperem, sincerament, que aquest almanac sigui per a tu un punt de suport, ple d’esperança i humor.

[Pròximament disponible a la nostra botiga online de La Zona en castellà i català]

casa_marianne

L’estela revolucionària de Marianne Brull arriba a Metzineres

Moltes han escrit abans sobre Marianne Brull, activista, editora de llibres antifranquistes des de l’exili i veïna del Poble-sec. Avui, des de Metzineres, expliquem quin ha estat el seu llegat per a nosaltres.

El passat 8 de març –una data ben significativa–, la Marianne Brull ens va deixar als 87 anys després d’una vida plena d’aventures. No serà d’estranyar per a qui la conegui que, fins i tot després d’això, hagi continuat fent la revolució.

Recentment, s’ha complert una de les seves últimes voluntats: que un cop ella no pogués fer ús del seu pis del Poble-sec, aquest passés a formar part d’un projecte antiespeculatiu i de l’economia social i solidària. I aquí és on entrem nosaltres, les Metzineres, que mai ens haguéssim pogut imaginar gaudint algun dia d’un espai com aquest, on va viure una de les membres més importants de la històrica editorial Ruedo Ibérico –des d’on Brull publicava i distribuïa llibres censurats pel franquisme juntament amb altres companys com José Martínez Guerricabeitia.

Una veïna compromesa amb el barri

El Poble-sec per a la Marianne va ser com el Raval per a les Metzineres. Ella sempre va estar molt vinculada tant al barri com a les problemàtiques que patien les seves veïnes. Va ser sòcia de l’Ateneu Cooperatiu de La Base i també es va fer sòcia col·laboradora de Coop57Marinaleda i La Borda. I, al 2019, va contactar amb La Dinamo –una fundació que va néixer el 2016 amb la finalitat de promoure el model d’habitatge cooperatiu i de convertir patrimoni privat en habitatge no especulatiu donant-li un ús social– per plantejar la possibilitat de cedir el seu habitatge.

La seva idea era que la Fundació gestionés el seu llegat i aquest revertís al barri de Poble-sec sota els principis d’autogestió i cooperativisme, plantejant, alhora, la necessitat de millorar la seva situació econòmica. Després d’encarregar un estudi a FGC advocats per establir si jurídicament era possible realitzar una acció d’aquest tipus, es va acordar que era viable que La Dinamo rebés l’immoble de la Sra. Brull a canvi d’abonar-li una renda anual i vitalícia. Així, la Marianne va aconseguir complementar els ingressos de la seva pensió amb una nova renda, mantenint el dret a usar l’habitatge.

‘Casa Marianne’, un nou Entorn de Drets per a Metzineres

Va ser La Dinamo qui, fa uns mesos, es va posar en contacte amb Metzineres per establir un conveni de col·laboració a través de la cessió de l’immoble durant 5 anys. Fins ara, la seu de Metzineres ha estat al barri del Raval, on arriben entre 35 i 50 dones i persones de gènere divers cada dia que difícilment entren o s’adhereixen a altres xarxes d’atenció sociosanitària i que sovint es troben excloses de serveis especialitzats tant en drogues com en violències masclistes. El nostre local de poc més de 100 metres quadrats, però, de vegades es fa petit i no permet procurar la tranquil·litat i intimitat necessàries per a les participants.

És per aquest motiu que la proposta de la Dinamo va arribar en un moment clau, ja que des de feia un temps estàvem rebent la petició per part de les participants de tenir un espai en el qual poder rebre acompanyaments més individualitzats, essencials per a la millora del seu benestar. Estem segures que la Marianne, una dona que, com nosaltres, tampoc demanava permís i sempre intentava avançar-se als seus temps, estaria contenta i orgullosa que casa seva pugui suposar un gran respir per a nosaltres.

Ara, aquest pis es rebatejarà amb el seu nom com la ‘Casa Marianne’ per fer-li honor, i des de Metzineres ens implicarem amb molta il·lusió per convertir-lo en un Entorn de Drets on les nostres participants tindran accés a l’acompanyament de treballadores socials, psicòlogues, advocades… per tal d’abordar els impactes legals, estructurals i psicològics de les violències a les quals es troben exposades dia a dia. Al mateix temps, aquest racó del Poble-sec permetrà que des de la cooperativa continuem desenvolupant un treball de base comunitària, teixint aliances amb diferents entitats i projectes compromesos amb l’economia social i solidària més enllà del barri del Raval.

portada_metziagenda_novembre

Metziagenda de novembre 2023

Calendari d’activitats setmanals per a lxs participants de Metzineres. Aquest mes tenim:

  • Costura guerrilla amb Franche PuntadaLibre i Sindillar
  • Reunions de la XADUD (Xarxa de Donxs que Usen Drogues), a l’Ateneu del Raval
  • Assemblea
  • Prente’l Pel: Perruqueria amb la Nani
  • Reunions DIRD (Donxs Impulsores de Reducció de Danys)
  • Monologueando
  • Dinar comunitari
  • Activitat externa: Sortides i excursions
  • Kosmetikin: Taller de cosmètica natural
  • Metzituning: Ens posem guapxs juntxs!
  • Crispelis: Crispetes + pel·lis!

Activitats especials de novembre:

  • Diumenge 5: MetziParadeta al Fleadonia Market
  • Divendres 10: Presentació del video ‘Support Don’t Punish 2023’ i de l’Almanac Utòpic amb Christina Schultz al Festival Cultura Raval(s)
  • Dilluns 20: Dia Internacional de la Memòria Trans
  • Dijous 23: Dia de les Persones sense Llar
  • Divendres 24: Manifestació nocturna No-mixta contra les violències masclistes
  • Dissabte 25: Manifestació unitària contra les violències masclistes
  • Del 25/11 al 10/11: 16 dies d’acció per eliminar la violència contra les dones que usen drogues (Campanya d’EVAWUD)

A més, sempre disponible:

  • MetziSpa
  • Taller de Naloxona express
  • Acompanyament sanitari, social i educatiu
  • Dormir de dia
  • Rober, dutxa i rentadora
  • Ordinadors i Internet
  • ArtiSana: Espai d’artteràpia

Horari:

  • Dilluns, dimecres, dijous, divendres* i dissabte de 14 a 21h
  • Dimarts de 18 a 21h
  • Diumenge tancat

*Els divendres a partir de les 18h farem sortides i excursions fora del local!

Adreça del local de Metzineres:
Carrer de la Lluna, 3
Barri del Raval (Barcelona)

Adreça de l’Àgora Juan Andrés Benítez:
Carrer de l’Aurora, 13
Barri del Raval (Barcelona)

engranatge_d_iguals__1_

Reduir les bretxes socials a través de ‘l’engranatge d’iguals’

Aguantar-li la porta del lavabo quan no tanca bé a una companya, sostenir-li la bossa, oferir-li una cigarreta en un moment d’ansietat, deixar-li una barra de llavis perquè s’acabi de maquillar abans de sortir, escoltar el que li ha passat treballant, compartir amb ella l’únic menjar que pots tastar aquell dia… són només alguns dels molts gestos que presenciem diàriament a Metzineres entre les qui participen del nostre espai al carrer Lluna núm. 3 del Raval.

Per això aquí sabem que totes, independentment de la situació per la qual estiguem passant o les decisions que hàgim pres a la vida, tenim la capacitat d’ajudar i d’acompanyar les nostres companyes. I per aquest motiu, amb el pas del temps, ens hem adonat que hem de facilitar que qualsevol de les dones i persones de gènere divers que passen pel nostre local tinguin l’oportunitat de ser elles mateixes les que, com qualsevol altra professional, treballin acompanyant les seves iguals.

A això ho hem volgut anomenar ‘engranatge d’iguals’, i és un dels tres eixos en els quals es basa el nostre model d’abordatge. Aquest eix parteix de la base que són precisament elles, les dones i persones de gènere divers que usen drogues sobrevivint a múltiples situacions de vulnerabilitat i violència, les veritables expertes en les seves pròpies realitats. Les que tenen la informació més valuosa, a causa de la seva experiència i recorregut vital, sobre com gestionar els seus propis problemes.

Sense necessitat de títols ni bagatges acadèmics que avalin els seus coneixements, aquestes donxs poden passar a formar part de l’equip de treballadores de Metzineres encarnant la figura de ‘tècniques comunitàries’. La seva capacitat per vincular-se amb altres donxs i crear un efecte contagi, les seves estratègies enginyoses i la ràpida identificació dels canvis i tendències en els contextos més exclosos i inaccessibles fan que la seva participació en l’equip s’hagi tornat imprescindible.

I així com les tècniques comunitàries, les infermeres també són imprescindibles en el nostre projecte. Ho són perquè a Metzineres entenem que la salut ha d’abordar-se de manera holística. És a dir, tenint en compte totes les variables que travessen les persones i que per tant són condicionants de la seva salut, perquè el cos s’emmalalteix quan no tens casa i has de passar nits gelades dormint al carrer, quan no tens una feina i se’t dificulta aconseguir diners per poder alimentar-te bé, quan no comptes amb vincles familiars o d’amistat…

Per això, les infermeres del nostre equip, quan es dediquen a acompanyar en el consum de substàncies psicoactives o quan curen una ferida, també estan posant el cor per sanar la ferida emocional, estan acompanyant desitjos i necessitats, estan oferint-se per prendre la tensió arterial però també per fer una abraçada i contenir un atac d’ansieteat o de pànic.

De tal manera que, encara que siguin elles les ‘canalitzadores’ del coneixement tècnic (vies d’administració, maneig de sobredosi, maneig de preconsums i postconsums, complicacions derivades, materials necessaris, disposició de l’espai, etc.), no són les úniques que el tenen, sinó que l’estenen a la resta de l’equip en un exercici pedagògic i horitzontal constant. D’aquesta manera totes podem, en algun moment, ajudar a una companya, escoltar-la i també procurar-li un espai de consum segur.

A partir de l’any 2023, hem potenciat tant el rol de les tècniques comunitàries com el de les infermeres en el marc del nostre model d’abordatge, gràcies a una subvenció per part de La Caixa. Això ha permès construir llaços socials forts que resulten molt més efectius que l’assistencialisme i la medicalització d’antany, obrint pas a un model avantguardista que fa ús del ja esmentat ‘engranatge d’iguals’ i de la reducció de danys d’espectre complet: reduïm els riscos del consum igual que les bretxes socials, econòmiques, polítiques i individuals que ens mantenen segmentades i distants, perquè totes habitem un lloc on siguem cuidades, acollides i valorades sense criminalització, sense prohibició i sense violència.

Aquests llocs de treball són possibles gràcies a la Fundació “La Caixa” en el marc del Programa d’Ajuts a Projectes d’Iniciatives Socials de Catalunya 2023.