Guerra_contra_les_drogues___Racisme

La guerra contra les drogues es basa en el racisme. És hora de descolonitzar les polítiques de drogues

Aquest text original del Blog de l’IDPC, en anglès, va ser traduït al castellà per Julio Rey i al català per Celia Maestre. Recollim la traducció íntegra amb petits canvis editorials.

Avui, 21 de març, Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, recordem el marc històric, polític i social des del qual els governs s’esforcen per assolir l’ambiciós objectiu “d’una societat internacional lliure d’abús de drogues”. Aquesta recerca costosa i fútil d’un món lliure de drogues ha deixat un rastre de destrucció i patiment humà de proporcions inimaginables durant l’últim mig segle. Les mesures draconianes d’aplicació de la llei han impactat desproporcionadament les persones marginades de la societat, les persones pobres, les dones, els pobles indígenes, les persones socialment desafavorides pel seu estatus migratori, orientació de gènere, ètnia o raça.

Resulta impossible sobreestimar les greus injustícies racials dels esforços de control de drogues a tot el món, objecte d’una atenció creixent. El 2019, un grup d’experts de l’ONU sobre persones afrodescendents va assenyalar que “la guerra contra les drogues ha funcionat més eficaçment com un sistema de control racial que com un mecanisme per combatre l’ús i el tràfic de narcòtics”. L’aplicació de les lleis de drogues ha portat a empresonaments massius, arrestos i detencions arbitràries i una brutalitat policial devastadora, l’impacte de la qual ha recaigut desproporcionadament sobre les persones no blanques a tot el món. Tota aquesta repressió ha intentat eliminar el tràfic il·legal de drogues, però any rere any les mateixes dades de l’ONU mostren un mercat global cada vegada més gran, diversificat i robust.

Als Estats Units, les persones negres són empresonades a un ritme cinc vegades superior que les persones blanques amb gairebé la meitat condemnades per delictes relacionats amb drogues. Al Regne Unit, les persones negres són vuit vegades més propenses a ser detingudes i registrades que les blanques, mentre que a Rio de Janeiro, Brasil, el 80% de les persones assassinades per la policia són negres. L’impacte d’aquestes polítiques i pràctiques policials racistes sobre les comunitats indígenes ha rebut lamentablement poca atenció fins ara. A Austràlia, les persones indígenes tenen entre 15 i 20 vegades més probabilitats de ser empresonades que les no indígenes. Mentre que al Canadà, tot i ser constantment elogiat per seguir Uruguai en la regulació legal dels mercats de cànnabis, el dret penal continua perjudicant desproporcionadament les comunitats negres i indígenes amb índexs similars als dels Estats Units.

Tot i que les polítiques repressives de drogues han armat l’estat contra les comunitats no blanques, és lamentablement crucial recordar que, en part, van ser dissenyades precisament amb aquesta finalitat. Els vestigis del colonialisme i el racisme romanen integrats al sistema de control de drogues de l’ONU fins avui. Enmig del creixent clam de les protestes antiracistes a tot el món i l’esfondrament de monuments del colonialisme i la supremacia blanca, és hora d’examinar detingudament les arrels racistes i culturalment imperialistes de l’anomenada “guerra contra les drogues” i exigir mesures de correcció i reparació.

Les substàncies psicoactives han estat àmpliament utilitzades pels humans a tot el món durant mil·lennis. A l’Àfrica precolonial i gran part d’Àsia, el cànnabis es cultivava, comercialitzava i utilitzava com a medicament. La planta té un paper sagrat a les religions rastafari, sufí i hindú, i els seus usos medicinals s’esmenten al Cànon de Medicina d’Avicena, que va ser un text mèdic de referència a Europa fins ben entrat el segle XVIII. La fulla de coca és venerada entre els pobles indígenes de la regió andino-amazònica, el seu culte a la planta de coca és fonamental per a la seva cultura i espiritualitat. Mentre que el cascall té una història centenària com a medicina tradicional i per a ús cerimonial a Àsia i Orient Mitjà.

Inicialment, els interessos colonials a moltes parts del món veien aquestes plantes com a productes importants per enriquir les seves arques. En particular, les potències colonials britàniques, franceses i holandeses van dur a terme un comerç lucratiu produint opi, coca i cànnabis per a la seva exportació a les seves colònies a l’Índia, Birmània, Indonèsia, el Marroc i Algèria. Els britànics van guanyar la Guerra de l’Opi de 1840-42 i la victòria els va permetre exportar opi sense restriccions des de l’Índia britànica a la Xina. La Gran Bretanya va resistir les primeres discussions sobre la prohibició de l’opi en la lluita per protegir el seu rendible comerç d’opi.

Tot i això, el moviment anti-opi recolzat fortament pels Estats Units, que tenia interessos econòmics a debilitar el domini polític i econòmic d’Europa a Àsia, finalment va tenir èxit a establir les bases d’un sistema global de control de drogues. El racisme també va jugar un paper clau en l’impuls de la prohibició, ja que substàncies com l’opi i el cànnabis es van associar amb immigrants xinesos i mexicans i amb afroamericans, mentre que la cocaïna va ser vinculada als homes negres, que segons la propaganda del govern nord-americà, seduïen les dones blanques o esdevenien violents sota la seva influència.

Després de la descolonització, els països recentment independents no van tenir el poder dels seus colonitzadors per lluitar contra el braç fort dels Estats Units en el seu intent per instituir la prohibició global. El règim de control internacional de drogues resultant va cercar eradicar les pràctiques tradicionals amb flagrant menyspreu pels drets humans dels pobles indígenes. Els tractats de l’ONU, negociats amb les tàctiques aclaparadores de les superpotències mundials de la postguerra, van obligar els països a criminalitzar i eradicar plantes que havien estat la pedra angular de les tradicions espirituals i curatives de les comunitats locals durant segles. Un llegat que fins avui no ha estat rectificat.

El racisme i l’imperialisme han impregnat els arguments a favor de la prohibició des del principi i han reforçat el control de les drogues com a instrument de repressió i d’opressió. Els registres mostren que les successives conferències internacionals sobre política de drogues a principis del segle XX van ser negociades predominantment per homes blancs, que van decidir que les plantes psicoactives que feien servir les persones no blanques haurien d’estar prohibides, alhora que bevien conyac i fumaven cigars. Incidentalment, els països productors de vi a Europa van resistir fortament els esforços per crear un acord internacional per controlar l’alcohol, revelant tant la doble moral dels arquitectes del control global de drogues com les constants inconsistències en la classificació i fiscalització de drogues perjudicials.

Estigmatitzar certes substàncies i representar-ne l’ús com un comportament desviat ha servit per diabolitzar, deshumanitzar i marginar les comunitats que les usen. Aquest enfocament justifica l’ús de càstigs severs contra certes comunitats que certs interessos particulars busquen oprimir. John Ehrlichman, Assistent d’Afers Domèstics de Nixon, va admetre francament aquesta tàctica el 1994:

“La campanya de Nixon el 1968, i la Casa Blanca sota Nixon després d’això, van tenir dos enemics: l’esquerra contra la guerra i els negres. Entens el que estic dient? Sabíem que no podíem fer il·legal estar en contra de la guerra o ser negre, però en fer que el públic associï els hippies amb marihuana i els negres amb l’heroïna, i després criminalitzar tots dos fortament, podríem trastocar aquestes comunitats. Podríem arrestar els seus líders, aplanar casa seva, dissoldre les reunions i vilipendiar-los nit rere nit a les notícies. Sabíem que estàvem mentint sobre les drogues? Per descomptat que sí”.

Aquesta estratègia s’ha fet servir arreu del món per danyar i reprimir grups ètnics minoritaris i dissidència política.

Els desenvolupaments recents en el control de drogues han inclòs una tendència cap a la regulació del cànnabis, cosa que representa una ruptura amb el règim prohibicionista del segle passat. Uruguai, Canadà i molts estats dels Estats Units han implementat mercats legalment regulats per a l’ús adult de cànnabis. Mentre que diversos països d’Àsia i Àfrica han començat a considerar permetre el cànnabis medicinal per a ús domèstic, així com la producció per a la seva exportació. L’atractiu econòmic de la participació en el florent mercat mundial de cànnabis, que s’espera que tingui un valor de 166 mil milions d’USD per al 2025, és ara massa fort per ser resistit. Malauradament, aquests desenvolupaments gairebé no han beneficiat aquells que han patit la pitjor part de la guerra contra les drogues. La indústria mundial del cànnabis és propietat, en gran part, d’empreses amb seu al Nord Global. Els petits agricultors tradicionals que han produït cànnabis il·legalment sota la prohibició al Sud Global ara es veuen exclosos del mercat legal. Als Estats Units, només el 4% de les empreses de cànnabis són propietat d’afroamericans, mentre que el Canadà s’ha resistit a eliminar els antecedents penals de les condemnes anteriors per cànnabis, tot i obrir el mercat recreatiu per a adults a la gran indústria.

Un cop de timó que ens allunyi de la prohibició és urgent. No obstant això, seria una farsa si aquests desenvolupaments consolidessin encara més els desequilibris de poder i privilegis postcolonials. El camí per aixecar les prohibicions de drogues ha de buscar reparar els danys que dècades de prohibició han infligit sobre les comunitats marginades, i en particular les persones no blanques. Els governs han de despenalitzar l’ús de drogues i el cultiu de plantes prohibides, garantir el ple respecte dels drets indígenes i desinvertir la policia i les presons. La justícia social ha de ser un principi central de les iniciatives de regulació legal. És hora de descolonitzar les polítiques de drogues.

Pots trobar l’article original a IDPC.net

Portada_Cr__nica_8M

Sense plumes i brillantor, no hi ha revolució

La música, les caputxes i unes pancartes ben engalanades han estat senyals distintives de les Metzineres en les jornades feministes del 7M i el 8M d’enguany, on hem marxat juntxs per recordar que, darrere d’allò que per a l’administració només són xifres, hi ha les nostres vides.

Així, la manifestació nocturna va comptar amb la presència d’algunes companyes que vam caminar sota la lluna plena sostenint pancartes amb diferents frases i dades: “L’esperança de vida de les donxs en situació de carrer és de 15 anys menys” o “Les donxs que usen drogues pateixen 25 vegades més violència que les que no usen”.

Es respirava un ambient combatiu i soror, mentre s’entonaven proclames contra la criminalització del treball sexual i contra el sistema cisheteropatriarcal, capitalista, racista i colonial. Les Metzineres recordàvem que la guerra contra les drogues és guerra contra les donxs, i que el feminisme també ha de ser antiprohibicionista.

Al dia següent, en un 8M on els carrers de Barcelona es van omplir multitudinàriament, les Metzineres vam tornar a aparèixer al ritme de la cançó ‘El violador eres tú’, de Las Tesis. Aliades, amigues i companyes vam marxar entre persones de totes les edats que es paraven a fer fotografies de les nostres pancartes, a parlar i a ballar amb nosaltres.

Ambdues jornades van estar marcades pels parlaments antiracistes i anticolonials de les donxs migrades, que van assenyalar la importància d’incloure l’abolició de la llei d’estrangeria a l’agenda feminista, així com d’acabar amb el discurs del feminisme únic, blanc i hegemònic, que sempre deixa de banda les lluites diverses d’aquelles que ens situem als marges.

Les Metzineres hem celebrat aquestes dates de reivindicació enxarxades –una vegada més– amb organitzacions feministes d’arreu del món dedicades a crear espais segurs per a donxs que usen drogues, com ara WHRIN i SISTERWUD.

Així, les plumes i el brilli-brilli no han estat l’única raó per la qual no hem deixat ningú indiferent. També ha destacat el fet d’assenyalar clarament una altra de les assignatures pendents dels feminismes: la lluita contra l’estigma, l’exclusió i la criminalització de les donxs que usen drogues sobrevivint a violències i opressions sistèmiques.

Per un feminisme combatiu, transformador i antipunitivista.

Per un any més caminant, cridant i lluitant juntxs.

darrere_numeros_vides_8m_2023

Darrere els vostres números està la nostra vida – Metzineres 8M

En aquest 8M, les dones i persones de gènere divers que usem drogues i sobrevivim múltiples situacions de violència i vulnerabilitat sortim avui al carrer per recordar que som supervivents a una guerra contra les drogues racista, masclista, classista, que ens invisibilitza i vulnera de manera sistemàtica els nostres drets.

Avui ens organitzem des de la sororitat i el suport mutu per fer front a discriminacions i violències com ara la indiferència institucional, l’exclusió, l’estigma i la criminalització que vivim cada dia.

Avui assenyalem les causes i necessitats reals que hi ha darrere dels freds i calculats percentatges, números i dades generals, amb els quals intenten minimitzar i deshumanitzar la nostra existència i resistència. Per això, volem manifestar que:

  • L’esperança de vida de les donxs en situació de carrer és de 15 anys menys. Expressem la necessitat d’un habitatge digne i accessible per a totxs.
  • 1 de cada 3 donxs assassinades són donxs migrades. Assenyalem un sistema racista que ens destina a la clandestinitat.
  • 1 de cada 2 donxs que usen drogues han patit abús sexual. Si ens toquen a unx, responem totxs!
  • El 38% de les donxs trans han viscut situacions d’abús, amenaces i agressions per part de forces i cossos de seguretat de l’Estat. Els drets de les persones trans són drets humans.
  • Les donxs que usen drogues pateixen 25 vegades més violència que les que no usen. Guerra contra les drogues és guerra contra les donxs.
  • El 100% de les donxs som supervivents de violències. Lluitem juntes contra el cisheteropatriarcat.Per ser escoltades, visibles i no criminalitzades posem ”filtre a l’agulla” i lluitem per la vida de les que som i de les que ja no hi són.

Per un feminisme interseccional i antiprohibicionista.

Ens volem segures i lliures!

Metzineres & XADUD – Xarxa de Donxs que Usen Drogues

agenda_marc_22

MetziAgenda de Març 2023

Calendari d’activitats setmanals per a lxs participants de Metzineres. Aquest mes tenim:

  • Costura guerrilla
  • Taller de Fanzine amb la Yolanda del MACBA
  • Reunions de la XADUD (Xarxa de Donxs que Usen Drogues), a l’Ateneu del Raval
  • Prente’l Pel: Perruqueria amb la Nani
  • Autodefensa transfeminista amb Mireia
  • Assemblea
  • Reunions DIRD (Donxs Impulsores de Reducció de Danys)
  • Monologueando: Taller de monòlegs, amb Vidda Priego
  • Mani-cura amb La Neisha
  • Pa’Ella: La paella dels divendres a l’Àgora Juan Andrés Benítez
  • Kosmetikin: Taller de cosmètica natural
  • Crispelis: Pelis i crispetes!

Activitats especials de març:

  • Divendres 3: MetziRadio, a l’Àgora Juan Andrés Benítez
  • Diumenge 5: Fleadonia Market, amb la MetziParadeta
  • Dimarts 7: Mani nocturna “Se va a armar la gorda”
  • Dimecres 8: Vaga feminista 8M
  • Divendres 17: MetziRadio, a l’Àgora Juan Andrés Benítez
  • Divendres 31: Dia Internacional de la Visibilitat Trans

A més, sempre disponible:

  • MetziSpa
  • Taller de Naloxona express
  • Acompanyament sanitari, social i educatiu
  • Dormir de dia
  • Rober, dutxa i rentadora
  • Ordinadors i Internet
  • ArtiSana: Espai d’artteràpia

Horari:

  • Dilluns, dimecres, dijous, divendres* i dissabte de 14 a 21h.
  • Dimarts de 16 a 21h.
  • Diumenge tancat.

*Els divendres estem fent la nostra Pa’Ella a l’Àgora Juan Andrés Benítez des del migdia fins a les 17h, aprox. Després, anem cap al local.

Adreça del local de Metzineres:
Carrer de la Lluna, 3
Barri del Raval (Barcelona)

Adreça de l’Àgora Juan Andrés Benítez:
Carrer de l’Aurora, 13
Barri del Raval (Barcelona)

Homenatge_Tatiana_Portada

En memòria de les companyes que ens han deixat: Sou llavor

Com cada 16 de febrer −i en un any especialment dur−, les Metzineres vam sortir al carrer per commemorar la mort de la Tatiana i de la resta de companyes que ja no hi són. Aquelles que es van haver d’enfrontar a un sistema que invisibilitza, exclou i criminalitza les donxs que usen substàncies sobrevivint a situacions de violència.

Entre torxes i màscares, vam iniciar el recorregut de la marxa al carrer de la Lluna del Raval, seu del local de Metzineres. A les pancartes, sostingudes per amigues i companyes, es podien llegir dues frases: “La raó per la qual avui som una” i “Si ens callen a una, cridem totes”. Consignes contra el silenci i l’abandonament institucional, així com un recordatori dels valors que caracteritzen aquesta comunitat.

Una autodefensa feminista que inclogui a totxs

La primera parada va ser a l’antic local de Metzineres, on es va llegir un manifest en el qual es recordaven els inicis d’aquest camí: “Ens van donar una casa per construir-la juntes (…) un espai nostre, per a dones, trans i no binàries”. Al text, escrit per les participants autoorganitzades a la Xarxa de Donxs que Usen Drogues −organització precursora de Metzineres−, també es va fer referència a tot allò après des d’aleshores: “Vam aprendre la paraula ‘estigma’, tot i que carregàvem amb ell sense saber el que significava (…) està clar que no tenim un lloc privilegiat a la societat, però no som víctimes: som expertes en sobreviure”. Les presents, emocionades, escoltàvem un ‘fado’ cantat per una companya, mentre unes altres penjaven una sabata de taló amb una espelma a la pared.

Més endavant, a la porta d’un pis de consum, es va assenyalar que els únics espais que tenen moltes vegades les donxs són precisament espais no segurs, on pateixen agressions i vulneracions de drets de tot tipus. “Per això, necessitem una autodefensa feminista que ens inclogui a totes, també a les que normalment quedem fora. O ens organitzem, o ningú ens defensa”, recordava la directora de Metzineres, Aura Roig. Així mateix, la germana d’una de les companyes també va dir unes paraules: “Ningú no es mereix això. Ella tampoc no s’ho mereixia. Parlo en nom de tota la meva família: us estimem a totes les que éreu amb ella quan no estava amb nosaltres”.

Sota el lema #SouLlavor, perquè hi ha la certesa que aquelles que ens han deixat ens fan més fortes, la marxa va continuar fins a la Plaça del Pes de la Palla. Allà es va fer la tercera parada, en honor a una altra de les companyes que avui ens falten. En aquest cas, una de les seves amigues va dedicar-li una cançó de rap, mentre unes altres penjaven a la paret imatges d’un taller de fotografia organitzat per Metzineres al qual va assistir la companya.

Un secret a crits

L’últim punt del recorregut va ser la Basílica de Sant Josep Oriol, on van trobar la Tatiana. “Amb la Tatiana va fallar tot. Estava a l’espera de rebre tractament i tenia moltes ganes de seguir cuidant de la seva criatura. Però el suport, com sempre, va arribar tard. El sistema hauria d’haver pogut respondre a les seves necessitats a temps. Nosaltres vam denunciar la situació de violència que ella vivia. Mai s’ha resolt el que va passar, i no hi ha hagut transparència, però és un secret a crits”, van expressar les companyes, amb ràbia i emoció a parts iguals.

Ràbia, perquè sabem que són morts que podien i haurien d’haver-se evitat, a les quals han contribuït les polítiques prohibicionistes promulgades per les institucions, així com el sistema cisheteropatriarcal que ens destina a la precarietat a tots els nivells i ens ubica en els marges. Emoció perquè estem juntes. Perquè ens acompanyem i seguim aquí, combatives, fent soroll, exposant públicament el nostre dol i fent-nos caliu.

Les Metzineres vam penjar les màscares i l’última sabata de taló, en record de la Tatiana. Finalment, vam enunciar les nostres demandes: “Volem manifestar la necessitat d’establir lleis i estratègies legals no discriminatòries que busquin la inclusió, el respecte i la defensa per la vida, deixant enrere el càstig i la lluita contra les donxs que utilitzem drogues (…) demanem que es reconeguin els nostres drets: l’accés al mercat laboral i a l’habitatge, l’acompanyament en la maternitat i una atenció sanitària de qualitat”.

Texo: Judit Vela
Fotografía: Andre Gaetano

Calendari_Febrer_2023

MetziAgenda de Febrer 2023

Calendari d’activitats setmanals per a lxs participants de Metzineres. Aquest mes tenim:

  • Costura guerrilla, amb Franche PuntadaLibre i Sindillar
  • Taller de Fanzine amb la Yolanda del MACBA
  • Reunions de la XADUD (Xarxa de Donxs que Usen Drogues), a l’Àgora Juan Andrés Benítez
  • Prente’l Pel: Perruqueria amb la Nani
  • Autodefensa transfeminista amb la Mireia
  • Assemblea
  • Reunions DIRD (Donxs Impulsores de Reducció de Danys)
  • Monologueando: Taller de monòlegs, amb Vidda Priego
  • Mani-cura amb La Neisha
  • Pa’Ella: La paella dels divendres a l’Àgora Juan Andrés Benítez
  • Kosmetikin: Taller de cosmètica natural
  • Crispelis: Pelis i crispetes!

Activitats especials de febrer:

  • Diumenge 5: Jornada feminista interseccional al casal de joves La Traca: Taula rodona + vermut i dinar a càrrec de Metzineres
  • Diumenge 5: Fleadònia
  • Divendres 10 i 24: MetziRàdio al Àgora Juan Andrés Benítez
  • Dimarts 14: Love Positive Womxn
  • Dijous 16: Homenatge a Tatiana

A més, sempre disponible:

  • MetziSpa
  • Taller de Naloxona express
  • Acompanyament sanitari, social i educatiu
  • Dormir de dia
  • Rober, dutxa i rentadora
  • Ordinadors i Internet
  • ArtiSana: Espai d’artteràpia

Horari:

  • Dilluns, dimecres, dijous, divendres* i dissabte de 14 a 21h.
  • Dimarts de 16 a 21h.
  • Diumenge tancat.

*Els divendres estem fent la nostra Pa’Ella a l’Àgora Juan Andrés Benítez des del migdia fins a les 17h, aprox. Després, anem cap al local.

Adreça del local de Metzineres:
Carrer de la Lluna, 3
Barri del Raval (Barcelona)

Adreça de l’Àgora Juan Andrés Benítez:
Carrer de l’Aurora, 13
Barri del Raval (Barcelona)

MetziRadio___Portada_blog

MetziRadio: Nous programes inèdits

Tenim un regalet per a vosaltres: Acabem de publicar 9 capítols inèdits de la MetziRadio!

Per qui encara no ho sàpiga, la MetziRadio és un laboratori sociocultural que destil·la autodeterminació a partir d’experiències i vivències singulars de les Metzineres. I és que davant el fort impacte dels processos de gentrificació, múltiples i complexes realitats del Raval resisteixen al desarrelament, generant espais de cohesió multicultural, com és aquest projecte de ràdio comunitària.

El violent estat de transformació s’enfronta a les veus de les seves habitants, no disposades ni a apagar-se ni a desaparèixer, honorant la fama i renom d’aquell Barri Xino que el Raval hereta amb orgull. D’entre totes aquestes veus, les més marginades. Les veus de dones i persones de gènere divers, les Metzineres, sobrevivint múltiples violències i vulnerabilitats a partir de generar espais autònoms i lliures. La creativitat que neix de la precarietat.

La MetziRadio es cou alguns divendres del mes a l’Àgora Juan Andrés Benítez, al mateix temps que a 3 metres es cou l’arròs de la nostra Pa’Ella de rigor. Es fa gràcies a la generositat de les participants de Metzineres, que en cada programa s’obren i ens conten les seves històries i experiències, de les que tant podem aprendre. I com no, a la col·laboració clau d’aliades com ara la Vidda Priego, la Marta Molina, el Ramón González, la Regli Amapola, la Laia Seró i moltes convidades que ens porten la seva mirada per tal d’obrir el focus i la ment.

La MetziRadio va començar el 2020, publicant-se la primera temporada en 2021 en col·laboració amb el Teatre Arnau Itinerant. Els capítols que compartim amb vosaltres a continuació són gravats i editats els anys 2021 i 2022 (la seva atemporalitat fa que encara siguin actuals!). Així doncs, aneu escoltant-los i us esperem a les nostres xarxes socials perquè ens expliqueu que us han semblat!

Mentrestant, la 4ª temporada està a punt de sortir de la cassola, així que seguiu-nos a YouTube i a iVoox que aviat vindrem carregades amb més històries 😉

                 

MetziAgenda_Enero_2023

MetziAgenda de Gener 2023

Calendari d’activitats setmanals per a lxs participants de Metzineres. Aquest mes tenim:

  • Costura guerrillera
  • Taller de Fanzine amb la Yolanda del MACBA
  • Reunions de la XADUD (Xarxa de Donxs que Usen Drogues), a l’Àgora Juan Andrés Benítez
  • Mani-cura
  • Prente’l Pel: Perruqueria amb la Nani
  • Autodefensa transfeminista
  • Kosmetikin: Taller de cosmètica natural
  • Assemblea
  • Reunions DIRD (Donxs Impulsores de Reducció de Danys)
  • Monologueando: Taller de monòlegs, amb Vidda Priego
  • Pa’Ella: La paella dels divendres a l’Àgora Juan Andrés Benítez
  • Crispelis: Pelis i crispetes!

Activitats especials de gener:

  • Diumenge 15: Paradeta de Metzineres al Fleadònia Market
  • Divendres 20: MetziRadio

A més, sempre disponible:

  • MetziSpa
  • Taller de Naloxona express
  • Acompanyament sanitari, social i educatiu
  • Dormir de dia
  • Rober, dutxa i rentadora
  • Ordinadors i Internet
  • ArtiSana: Espai d’artteràpia

Horari:

  • Dilluns, dimecres, dijous, divendres* i dissabte de 14 a 21h.
  • Dimarts de 16 a 21h.
  • Diumenge tancat.

*Els divendres estem fent la nostra Pa’Ella a l’Àgora Juan Andrés Benítez des del migdia fins a les 17h, aprox. Després, anem cap al local.

Adreça del local de Metzineres:
Carrer de la Lluna, 3
Barri del Raval (Barcelona)

Adreça de l’Àgora Juan Andrés Benítez:
Carrer de l’Aurora, 13
Barri del Raval (Barcelona)

Portada_Fanzine

El fanzine de la campanya EVAWUD2022

Us presentem una de les últimes creacions que les participants de Metzineres han fet dins del taller «Fanzine: Coneixent-nos amb les Metzineres», durant la campanya #EVAWUD2022 – 16 Dies d’Acció per l’Eliminació de la Violència Contra les Donxs que Usen Drogues.

Aquest taller ho fem cada dilluns des d’inicis del 2020, i està acompanyat per la Yolanda Jolis, coordinadora i educadora del Departament d’Educació del MACBA – Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Una col·laboració que s’ha fet buscant crear un espai de confiança i complicitat en el qual les Metzineres puguin conèixer i descobrir, en les estratègies de l’art contemporani, eines d’empoderament personal i comunitari. Començar per la creació d’un fanzine significava obrir d’una forma amable un nou espai creatiu on poder donar cabuda a desplegar les seves veus, els seus imaginaris, les seves escriptures, els temes que els preocupen i pels quals estan travessades.

Aviat us anirem mostrant més potents fanzines creats per les Metzineres en aquests últims mesos i anys, mentrestant, us deixem amb aquesta obra.

MetziAgenda___Reducida

MetziAgenda de Desembre 2022

Calendari d’activitats setmanals per a lxs participants de Metzineres. Aquest mes tenim:

  • Costura guerrillera
  • Taller de Fanzine amb la Yolanda del MACBA
  • Reunions de la XADUD (Xarxa de Donxs que Usen Drogues), a l’Àgora Juan Andrés Benítez
  • Mani-cura
  • Autodefensa transfeminista
  • Assemblea
  • Reunions DIRD (Donxs Impulsores de Reducció de Danys)
  • Prente’l Pel: Perruqueria amb la Nani
  • Monologueando: Taller de monòlegs, amb Vidda Priego
  • Pa’Ella: La paella dels divendres a l’Àgora Juan Andrés Benítez
  • MetziRadio a l’Àgora Juan Andrés Benítez (quinzenal)
  • Crispelis: Pelis i crispetes!

Activitats especials de desembre:

  • Dijous 1: Dia Internacional de la Sida
  • Diumenge 4: Fleadonia Market
  • Dissabte 10: Dia Internacional dels Drets Humans
  • Dissabte 17: Dia Internacional d’Eliminació de la Violència Vers les Treballadores Sexuals
  • Dissabte 24: Dinar de Nadal

A més, sempre disponible:

  • MetziSpa
  • Taller de Naloxona express
  • Acompanyament sanitari, social i educatiu
  • Dormir de dia
  • Rober, dutxa i rentadora
  • Ordinadors i Internet
  • ArtiSana: Espai d’artteràpia

Horari:

  • Dilluns, dimecres, dijous, divendres* i dissabte de 14 a 21h.
  • Dimarts de 16 a 21h.
  • Diumenge tancat.

*Els divendres estem fent la nostra Pa’Ella a l’Àgora Juan Andrés Benítez des del migdia fins a les 17h, aprox. Després, anem cap al local.

Adreça del local de Metzineres:
Carrer de la Lluna, 3
Barri del Raval (Barcelona)

Adreça de l’Àgora Juan Andrés Benítez:
Carrer de l’Aurora, 13
Barri del Raval (Barcelona)