{"id":3024,"date":"2023-03-21T03:04:51","date_gmt":"2023-03-21T03:04:51","guid":{"rendered":"https:\/\/metzineres.org\/the-war-on-drugs-is-built-on-racism-its-time-to-decolonise-drug-policies\/"},"modified":"2025-01-17T03:06:30","modified_gmt":"2025-01-17T03:06:30","slug":"the-war-on-drugs-is-built-on-racism-its-time-to-decolonise-drug-policies","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/the-war-on-drugs-is-built-on-racism-its-time-to-decolonise-drug-policies\/","title":{"rendered":"La guerra contra les drogues es basa en el racisme. \u00c9s hora de descolonitzar les pol\u00edtiques de drogues"},"content":{"rendered":"

Aquest text original del Blog de l’IDPC, en angl\u00e8s, va ser tradu\u00eft al castell\u00e0 per Julio Rey i al catal\u00e0 per Celia Maestre. Recollim la traducci\u00f3 \u00edntegra amb petits canvis editorials.<\/em><\/p>\n

Avui, 21 de mar\u00e7, Dia Internacional de l’Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 Racial, recordem el marc hist\u00f2ric, pol\u00edtic i social des del qual els governs s’esforcen per assolir l’ambici\u00f3s objectiu “d’una societat internacional lliure d’ab\u00fas de drogues”. Aquesta recerca costosa i f\u00fatil d’un m\u00f3n lliure de drogues ha deixat un rastre de destrucci\u00f3 i patiment hum\u00e0 de proporcions inimaginables durant l’\u00faltim mig segle. Les mesures draconianes d’aplicaci\u00f3 de la llei han impactat desproporcionadament les persones marginades de la societat, les persones pobres, les dones, els pobles ind\u00edgenes, les persones socialment desafavorides pel seu estatus migratori, orientaci\u00f3 de g\u00e8nere, \u00e8tnia o ra\u00e7a.<\/p>\n

Resulta impossible sobreestimar les greus injust\u00edcies racials dels esfor\u00e7os de control de drogues a tot el m\u00f3n, objecte d’una atenci\u00f3 creixent. El 2019, un grup d’experts de l’ONU sobre persones afrodescendents va assenyalar que “la guerra contra les drogues ha funcionat m\u00e9s efica\u00e7ment com un sistema de control racial que com un mecanisme per combatre l’\u00fas i el tr\u00e0fic de narc\u00f2tics”. L’aplicaci\u00f3 de les lleis de drogues ha portat a empresonaments massius, arrestos i detencions arbitr\u00e0ries i una brutalitat policial devastadora, l’impacte de la qual ha recaigut desproporcionadament sobre les persones no blanques a tot el m\u00f3n. Tota aquesta repressi\u00f3 ha intentat eliminar el tr\u00e0fic il\u00b7legal de drogues, per\u00f2 any rere any les mateixes dades de l’ONU mostren un mercat global cada vegada m\u00e9s gran, diversificat i robust.<\/p>\n

Als Estats Units, les persones negres s\u00f3n empresonades a un ritme cinc vegades\u00a0superior que les persones blanques amb gaireb\u00e9 la meitat condemnades per delictes relacionats amb drogues. Al Regne Unit, les persones negres s\u00f3n vuit vegades m\u00e9s propenses a ser detingudes i registrades que les blanques, mentre que a Rio de Janeiro, Brasil, el 80% de les persones assassinades per la policia s\u00f3n negres. L’impacte d’aquestes pol\u00edtiques i pr\u00e0ctiques policials racistes sobre les comunitats ind\u00edgenes ha rebut\u00a0lamentablement poca atenci\u00f3 fins ara. A Austr\u00e0lia, les persones ind\u00edgenes tenen entre 15 i 20 vegades m\u00e9s probabilitats de ser empresonades que les no ind\u00edgenes. Mentre que al Canad\u00e0, tot i ser constantment elogiat per seguir Uruguai en la regulaci\u00f3 legal dels mercats de c\u00e0nnabis, el dret penal continua perjudicant desproporcionadament les comunitats negres i ind\u00edgenes amb \u00edndexs similars als dels Estats Units.<\/p>\n

Tot i que les pol\u00edtiques repressives de drogues han armat l’estat contra les comunitats no blanques, \u00e9s lamentablement crucial recordar que, en part, van ser dissenyades precisament amb aquesta finalitat. Els vestigis del colonialisme i el racisme romanen integrats al sistema de control de drogues de l’ONU fins avui. Enmig del creixent clam de les protestes antiracistes a tot el m\u00f3n i l’esfondrament de monuments del colonialisme i la supremacia blanca, \u00e9s hora d’examinar detingudament les arrels racistes i culturalment imperialistes de l’anomenada “guerra contra les drogues” i exigir mesures de correcci\u00f3 i reparaci\u00f3.<\/p>\n

Les subst\u00e0ncies psicoactives han estat \u00e0mpliament utilitzades pels humans a tot el m\u00f3n durant mil\u00b7lennis. A l’\u00c0frica precolonial i gran part d’\u00c0sia, el c\u00e0nnabis es cultivava, comercialitzava i utilitzava com a medicament. La planta t\u00e9 un paper sagrat a les religions rastafari, suf\u00ed i hind\u00fa, i els seus usos medicinals s’esmenten al C\u00e0non de Medicina d’Avicena, que va ser un text m\u00e8dic de refer\u00e8ncia a Europa fins ben entrat el segle XVIII. La fulla de coca \u00e9s venerada entre els pobles ind\u00edgenes de la regi\u00f3 andino-amaz\u00f2nica, el seu culte a la planta de coca \u00e9s fonamental per a la seva cultura i espiritualitat. Mentre que el cascall t\u00e9 una hist\u00f2ria centen\u00e0ria com a medicina tradicional i per a \u00fas cerimonial a \u00c0sia i Orient Mitj\u00e0.<\/p>\n

Inicialment, els interessos colonials a moltes parts del m\u00f3n veien aquestes plantes com a productes importants per enriquir les seves arques. En particular, les pot\u00e8ncies colonials brit\u00e0niques, franceses i holandeses van dur a terme un comer\u00e7 lucratiu produint opi, coca i c\u00e0nnabis per a la seva exportaci\u00f3 a les seves col\u00f2nies a l’\u00cdndia, Birm\u00e0nia, Indon\u00e8sia, el Marroc i Alg\u00e8ria. Els brit\u00e0nics van guanyar la Guerra de l’Opi de 1840-42 i la vict\u00f2ria els va permetre exportar opi sense restriccions des de l’\u00cdndia brit\u00e0nica a la Xina. La Gran Bretanya va resistir les primeres discussions sobre la prohibici\u00f3 de l’opi en la lluita per protegir el seu rendible comer\u00e7 d’opi.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, el moviment anti-opi recolzat fortament pels Estats Units, que tenia interessos econ\u00f2mics a debilitar el domini pol\u00edtic i econ\u00f2mic d’Europa a \u00c0sia, finalment va tenir \u00e8xit a establir les bases d’un sistema global de control de drogues. El racisme tamb\u00e9 va jugar un paper clau en l’impuls de la prohibici\u00f3, ja que subst\u00e0ncies com l’opi i el c\u00e0nnabis es van associar amb immigrants xinesos i mexicans i amb afroamericans, mentre que la coca\u00efna va ser vinculada als homes negres, que segons la propaganda del govern nord-americ\u00e0, sedu\u00efen les dones blanques o esdevenien violents sota la seva influ\u00e8ncia.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la descolonitzaci\u00f3, els pa\u00efsos recentment independents no van tenir el poder dels seus colonitzadors per lluitar contra el bra\u00e7 fort dels Estats Units en el seu intent per instituir la prohibici\u00f3 global. El r\u00e8gim de control internacional de drogues resultant va cercar eradicar les pr\u00e0ctiques tradicionals amb flagrant menyspreu pels drets humans dels pobles ind\u00edgenes. Els tractats de l’ONU, negociats amb les t\u00e0ctiques aclaparadores de les superpot\u00e8ncies mundials de la postguerra, van obligar els pa\u00efsos a criminalitzar i eradicar plantes que havien estat la pedra angular de les tradicions espirituals i curatives de les comunitats locals durant segles. Un llegat que fins avui no ha estat rectificat.<\/p>\n

El racisme i l’imperialisme han impregnat els arguments a favor de la prohibici\u00f3 des del principi i han refor\u00e7at el control de les drogues com a instrument de repressi\u00f3 i d’opressi\u00f3. Els registres mostren que les successives confer\u00e8ncies internacionals sobre pol\u00edtica de drogues a principis del segle XX van ser negociades predominantment per homes blancs, que van decidir que les plantes psicoactives que feien servir les persones no blanques haurien d’estar prohibides, alhora que bevien conyac i fumaven cigars. Incidentalment, els pa\u00efsos productors de vi a Europa van resistir fortament els esfor\u00e7os per crear un acord internacional per controlar l’alcohol, revelant tant la doble moral dels arquitectes del control global de drogues com les constants inconsist\u00e8ncies en la classificaci\u00f3 i fiscalitzaci\u00f3 de drogues perjudicials.<\/p>\n

Estigmatitzar certes subst\u00e0ncies i representar-ne l’\u00fas com un comportament desviat ha servit per diabolitzar, deshumanitzar i marginar les comunitats que les usen. Aquest enfocament justifica l\u2019\u00fas de c\u00e0stigs severs contra\u00a0certes comunitats que certs interessos particulars busquen oprimir. John Ehrlichman, Assistent d’Afers Dom\u00e8stics de Nixon, va admetre francament aquesta t\u00e0ctica el 1994:<\/p>\n

“La campanya de Nixon el 1968, i la Casa Blanca sota Nixon despr\u00e9s d’aix\u00f2, van tenir dos enemics: l’esquerra contra la guerra i els negres. Entens el que estic dient? Sab\u00edem que no pod\u00edem fer il\u00b7legal estar en contra de la guerra o ser negre, per\u00f2 en fer que el p\u00fablic associ\u00ef els hippies amb marihuana i els negres amb l’hero\u00efna, i despr\u00e9s criminalitzar tots dos fortament, podr\u00edem trastocar aquestes comunitats. Podr\u00edem arrestar els seus l\u00edders, aplanar casa seva, dissoldre les reunions i vilipendiar-los nit rere nit a les not\u00edcies. Sab\u00edem que est\u00e0vem mentint sobre les drogues? Per descomptat que s\u00ed”.<\/p>\n

Aquesta estrat\u00e8gia s’ha fet servir arreu del m\u00f3n per danyar i reprimir grups \u00e8tnics minoritaris i dissid\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n

Els desenvolupaments recents en el control de drogues han incl\u00f2s una tend\u00e8ncia cap a la regulaci\u00f3 del c\u00e0nnabis, cosa que representa una ruptura amb el r\u00e8gim prohibicionista del segle passat. Uruguai, Canad\u00e0 i molts estats dels Estats Units han implementat mercats legalment regulats per a l’\u00fas adult de c\u00e0nnabis. Mentre que diversos pa\u00efsos d’\u00c0sia i \u00c0frica han comen\u00e7at a considerar permetre el c\u00e0nnabis medicinal per a \u00fas dom\u00e8stic, aix\u00ed com la producci\u00f3 per a la seva exportaci\u00f3. L’atractiu econ\u00f2mic de la participaci\u00f3 en el florent mercat mundial de c\u00e0nnabis, que s’espera que tingui un valor de 166 mil milions d\u2019USD per al 2025, \u00e9s ara massa fort per ser resistit. Malauradament, aquests desenvolupaments gaireb\u00e9 no han beneficiat aquells que han patit la pitjor part de la guerra contra les drogues. La ind\u00fastria mundial del c\u00e0nnabis \u00e9s propietat, en gran part, d’empreses amb seu al Nord Global. Els petits agricultors tradicionals que han produ\u00eft c\u00e0nnabis il\u00b7legalment sota la prohibici\u00f3 al Sud Global ara es veuen exclosos del mercat legal. Als Estats Units, nom\u00e9s el 4% de les empreses de c\u00e0nnabis s\u00f3n propietat d’afroamericans, mentre que el Canad\u00e0 s’ha resistit a eliminar els antecedents penals de les condemnes anteriors per c\u00e0nnabis, tot i obrir el mercat recreatiu per a adults a la gran ind\u00fastria.<\/p>\n

Un cop de tim\u00f3 que ens allunyi de la prohibici\u00f3 \u00e9s urgent. No obstant aix\u00f2, seria una farsa si aquests desenvolupaments consolidessin encara m\u00e9s els desequilibris de poder i privilegis postcolonials. El cam\u00ed per aixecar les prohibicions de drogues ha de buscar reparar els danys que d\u00e8cades de prohibici\u00f3 han infligit sobre les comunitats marginades, i en particular les persones no blanques. Els governs han de despenalitzar l’\u00fas de drogues i el cultiu de plantes prohibides, garantir el ple respecte dels drets ind\u00edgenes i desinvertir la policia i les presons. La just\u00edcia social ha de ser un principi central de les iniciatives de regulaci\u00f3 legal. \u00c9s hora de descolonitzar les pol\u00edtiques de drogues.<\/p>\n

Pots trobar l’article original a\u00a0IDPC.net<\/a><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest text original del Blog de l’IDPC, en angl\u00e8s, va ser tradu\u00eft al castell\u00e0 per Julio Rey i al catal\u00e0 per Celia Maestre. Recollim la traducci\u00f3 \u00edntegra amb petits canvis editorials. Avui, 21 de mar\u00e7, Dia Internacional de l’Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 Racial, recordem el marc hist\u00f2ric, pol\u00edtic i social des del qual els governs […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3025,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":"","_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[57],"tags":[],"class_list":["post-3024","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-publicacions"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3024","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3024"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3024\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3028,"href":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3024\/revisions\/3028"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3025"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3024"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3024"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3024"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}