{"id":5108,"date":"2025-10-11T15:45:00","date_gmt":"2025-10-11T15:45:00","guid":{"rendered":"https:\/\/metzineres.org\/?p=5108"},"modified":"2026-03-12T16:05:53","modified_gmt":"2026-03-12T16:05:53","slug":"suport-no-castig","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/metzineres.org\/ca\/suport-no-castig\/","title":{"rendered":"Suport. No C\u00e0stig!"},"content":{"rendered":"

MANIFEST 2025 SUPPORT DON\u2019T PUNISH<\/strong><\/p>\n

Avui 26 de juny, des del centre del Raval, ens unim al crit global de <\/span>Support Don\u2019t Punish<\/i><\/strong>. No ho fem des de la dist\u00e0ncia, sin\u00f3 des de casa: perqu\u00e8 a Catalunya som moltes les que fem \u00fas de subst\u00e0ncies i que seguim resistint la criminalitzaci\u00f3 i el c\u00e0stig sistem\u00e0tic. En aquest moment en qu\u00e8 ens estem acostumant al fet que gaireb\u00e9 de forma diaria s’anuncia la p\u00e8rdua de drets, ara m\u00e9s que mai, ens toca ser comunitatk i cuidar-nos.<\/span><\/p>\n

Estem en un context d\u2019auge global de l\u2019extrema dreta, que goteja de forma directa als nostres barris en forma d\u2019aporof\u00f2bia, masclisme, racisme, clasisme i criminalitzaci\u00f3 de la difer\u00e8ncia. Veiem les xarxes normalitzant discursos d\u2019odi que abans es rebutjaven. Ara es toleren, s\u2019aplaudeixen, s\u2019integren a la nostra quotidianitat. Cada vegada \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil assenyalar, expulsar, condemnar. I cada vegada \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil viure si no encaixes en la norma productiva, patriarcal, consumidora, blanca i normativa.<\/span><\/p>\n

L\u2019any 2024, m\u00e9s de 600.000 persones han mort al m\u00f3n per causes relacionades amb les drogues<\/strong>. Als Estats Units, les pol\u00edtiques d\u2019odi i repressi\u00f3 impulsades per Trump estimen desenes de milers de morts m\u00e9s. Aqu\u00ed seguim cridant que habitar i dormir al carrer mata.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

No s\u00f3n condicions que podem seguir acceptant: s\u00f3n 84 persones que van morir al carrer aquest any a Barcelona;<\/strong> morts que no poden ser normalitzables, ni assumides, ni negociables. S\u00f3n mort evietables: no s\u00f3n accidents: s\u00f3n el resultat de decisions pol\u00edtiques.<\/span><\/p>\n

Aqu\u00ed tamb\u00e9 estem sentint aquest impacte. El <\/span>Pla Endre\u00e7a<\/span><\/i> se\u2019ns va presentar com un pla d\u2019ordre, per\u00f2 el que ordena \u00e9s l\u2019expulsi\u00f3. M\u00e9s policies. M\u00e9s multes. M\u00e9s assetjament. M\u00e9s control sobre les nostres vides.<\/span><\/p>\n

Fa uns dies presenci\u00e0vem l\u2019anunci del tancament dels clubs cann\u00e0bics<\/strong> \u2014 exemple d\u2019autogesti\u00f3 i reducci\u00f3 de danys\u2014 que s\u2019estan enfrontant a una campanya de desprestigi per part de l\u2019Ajuntament, tot i ser un model reconegut arreu del m\u00f3n. I ja sabem qui hi ha a la fila de cossos que volen invisibilitzar: sense papers, putes, boges, racialitzades, miigrades, trans, violentades, les silenciades\u2026\u00a0<\/span><\/p>\n

Barcelona va ser una ciutat pionera en reducci\u00f3 de danys<\/strong>. Per\u00f2 all\u00f2 que va n\u00e9ixer de l\u2019activisme, del carrer, de la lluita de qui<\/span>ja no podia esperar, ha estat domesticat per les l\u00f2giques de control. Avui, veiem com aquesta institucionalitzaci\u00f3 i professionalitzaci\u00f3 buida de for\u00e7a pol\u00edtica la nostra lluita. I si no ens adaptem, ens tanquen. Ho hem vist a Reus, amb el tancament de La Illeta:<\/strong> un espai que no era un simple recurs assistencial, sin\u00f3 un lloc on es teixien vincles reals, on all\u00f2 social i all\u00f2 sanitari s\u2019agafaven de la m\u00e0 per un objectiu com\u00fa. Un espai creat per i amb persones que usen drogues, que avui es desmantella com si aquest model no fos v\u00e0lid. El tancament de La Illeta no \u00e9s una excepci\u00f3, \u00e9s una advert\u00e8ncia: quan la reducci\u00f3 de danys s\u2019instrumentalitza sense protegir-ne l\u2019arrel pol\u00edtica i comunit\u00e0ria, tamb\u00e9 es torna descartable.<\/p>\n

Quants espais m\u00e9s clausuraran fins que no en quedi cap? La reducci\u00f3 de danys \u00e9s acompanyament, s\u00f3n drets,<\/strong> per\u00f2 mentre el punitivisme, la patologitzaci\u00f3 i la criminalitzaci\u00f3 segueix vigent, la reducci\u00f3 de danys nom\u00e9s pot ser una resposta col.lectiva.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

No som usu\u00e0ries: som subjectes a qui s\u2019est\u00e0 vulnerant drets.<\/strong> Tenim veu. Tenim hist\u00f2ria. Ens cuidem quan ning\u00fa m\u00e9s ho fa. Hem enterrat a la nostra gent. Hem acompanyat en el viatge, en el coloc\u00f3n, en el <\/span>no em trobo b\u00e9<\/span><\/i>, en el<\/span> crec que m\u2019estic liant,<\/span><\/i> en el <\/span>no s\u00e9 com fer-ho<\/span><\/i>, en el <\/span>em puc quedar a casa a teva<\/span><\/i>, en el <\/span>\u00e9s que no s\u00e9 qu\u00e8 m\u2019est\u00e0 passant<\/span><\/i>, en el <\/span>\u00e9s no s\u00e9 a qui explicar-li<\/span><\/i>\u2026. Sabem qu\u00e8 fa falta. I no \u00e9s repressi\u00f3. \u00c9s comunitat. \u00c9s barri.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 la solidaritat atravessa fronteres, i sabem que el marc prohibicionista va m\u00e9s enll\u00e0 de les consumidores, cultivadores, productores, transportistes, venedores de sust\u00e0ncies fiscalitzades, pateixen de forma desproporcinada la penalitzaci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n

No volem ser el rostre amable d\u2019un sistema que ens mata. No volem contenci\u00f3: volem que les regles del joc canviin.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, avui diem:<\/span><\/p>\n