Les Metzineres alcem la veu contra el tancament dels clubs cannàbics.
Les Metzineres ens oposem fermament a la decisió de l’Ajuntament de Barcelona que, amb les seves polítiques prohibicionistes i retrògrades, ha sancionat econòmicament i clausurat diversos clubs socials de cànnabis (CSC) a la ciutat, posant en risc un model internacionalment reconegut com una alternativa segura i responsable al mercat no regulat de cànnabis.
Els CSC funcionen a Barcelona des de fa més de 25 anys. Des d’aleshores s’han anat consolidant com un lloc segur per al consum, oferint informació fiable als seus membres, reduint els riscos associats al mercat no regulat i promovent un enfocament antiprohibicionista i lliure d’estigmes.
L’equació és senzilla: l’ús del cànnabis no desapareixerà prohibint-lo, el seu consum seguirà vigent però portant amb si la criminalització, l’estigmatització i el favoriment de polítiques i pràctiques violentes i abusives contra nosaltres.
Els CSC tenen el potencial d’acompanyar i afavorir una política pública enfocada a la millora de la salut i el benestar de les persones consumidores i les seves comunitats. Permeten un abordatge integral, que en el nostre cas contribueix a suportar les situacions de vulnerabilitat i sobreviure les violències que enfrontem les dones. Mentre que als clubs trobem informació objectiva i un espai segur que ens proporciona el suport necessari en cas de tenir problemes relacionats amb el consum, l’ajuntament ens criminalitza i obliga a recórrer a mercats il·legals i opacs.
Mentre que en països com l’Uruguai, Sud-àfrica, Malta i Alemanya els CSC ja tenen un marc legal regulador, l’Ajuntament de Barcelona pren la decisió arbitrària de retrocedir. Sense atendre la robusta evidència dels beneficis d’aquest model pioner.
Les Metzineres afirmem que és urgent desenvolupar polítiques sobre l’ús de drogues que respectin els drets humans de les persones consumidores i reparin els danys que causa la prohibició i la criminalització, com la violència de gènere, l’empresonament i la injustícia econòmica i social. Perquè és impossible construir, a través del prohibicionisme, una societat on les causes estructurals d’exclusió siguin eliminades i en la qual totes tinguem drets a una vida plena, digna i lliure de violències.