All posts by : admin

Com cada 16 de febrer −i en un any especialment dur−, les Metzineres vam sortir al carrer per commemorar la mort de la Tatiana i de la resta de companyes que ja no hi són. Aquelles que es van haver d’enfrontar a un sistema que invisibilitza, exclou i criminalitza les donxs que usen substàncies sobrevivint a situacions de violència.

Entre torxes i màscares, vam iniciar el recorregut de la marxa al carrer de la Lluna del Raval, seu del local de Metzineres. A les pancartes, sostingudes per amigues i companyes, es podien llegir dues frases: “La raó per la qual avui som una” i “Si ens callen a una, cridem totes”. Consignes contra el silenci i l’abandonament institucional, així com un recordatori dels valors que caracteritzen aquesta comunitat.

Una autodefensa feminista que inclogui a totxs

La primera parada va ser a l’antic local de Metzineres, on es va llegir un manifest en el qual es recordaven els inicis d’aquest camí: “Ens van donar una casa per construir-la juntes (…) un espai nostre, per a dones, trans i no binàries”. Al text, escrit per les participants autoorganitzades a la Xarxa de Donxs que Usen Drogues −organització precursora de Metzineres−, també es va fer referència a tot allò après des d’aleshores: “Vam aprendre la paraula ‘estigma’, tot i que carregàvem amb ell sense saber el que significava (…) està clar que no tenim un lloc privilegiat a la societat, però no som víctimes: som expertes en sobreviure”. Les presents, emocionades, escoltàvem un ‘fado’ cantat per una companya, mentre unes altres penjaven una sabata de taló amb una espelma a la pared.

Més endavant, a la porta d’un pis de consum, es va assenyalar que els únics espais que tenen moltes vegades les donxs són precisament espais no segurs, on pateixen agressions i vulneracions de drets de tot tipus. “Per això, necessitem una autodefensa feminista que ens inclogui a totes, també a les que normalment quedem fora. O ens organitzem, o ningú ens defensa”, recordava la directora de Metzineres, Aura Roig. Així mateix, la germana d’una de les companyes també va dir unes paraules: “Ningú no es mereix això. Ella tampoc no s’ho mereixia. Parlo en nom de tota la meva família: us estimem a totes les que éreu amb ella quan no estava amb nosaltres”.

Sota el lema #SouLlavor, perquè hi ha la certesa que aquelles que ens han deixat ens fan més fortes, la marxa va continuar fins a la Plaça del Pes de la Palla. Allà es va fer la tercera parada, en honor a una altra de les companyes que avui ens falten. En aquest cas, una de les seves amigues va dedicar-li una cançó de rap, mentre unes altres penjaven a la paret imatges d’un taller de fotografia organitzat per Metzineres al qual va assistir la companya.

Un secret a crits

L’últim punt del recorregut va ser la Basílica de Sant Josep Oriol, on van trobar la Tatiana. “Amb la Tatiana va fallar tot. Estava a l’espera de rebre tractament i tenia moltes ganes de seguir cuidant de la seva criatura. Però el suport, com sempre, va arribar tard. El sistema hauria d’haver pogut respondre a les seves necessitats a temps. Nosaltres vam denunciar la situació de violència que ella vivia. Mai s’ha resolt el que va passar, i no hi ha hagut transparència, però és un secret a crits”, van expressar les companyes, amb ràbia i emoció a parts iguals.

Ràbia, perquè sabem que són morts que podien i haurien d’haver-se evitat, a les quals han contribuït les polítiques prohibicionistes promulgades per les institucions, així com el sistema cisheteropatriarcal que ens destina a la precarietat a tots els nivells i ens ubica en els marges. Emoció perquè estem juntes. Perquè ens acompanyem i seguim aquí, combatives, fent soroll, exposant públicament el nostre dol i fent-nos caliu.

Les Metzineres vam penjar les màscares i l’última sabata de taló, en record de la Tatiana. Finalment, vam enunciar les nostres demandes: “Volem manifestar la necessitat d’establir lleis i estratègies legals no discriminatòries que busquin la inclusió, el respecte i la defensa per la vida, deixant enrere el càstig i la lluita contra les donxs que utilitzem drogues (…) demanem que es reconeguin els nostres drets: l’accés al mercat laboral i a l’habitatge, l’acompanyament en la maternitat i una atenció sanitària de qualitat”.

Texo: Judit Vela
Fotografía: Andre Gaetano

Us presentem una de les últimes creacions que les participants de Metzineres han fet dins del taller «Fanzine: Coneixent-nos amb les Metzineres», durant la campanya #EVAWUD2022 – 16 Dies d’Acció per l’Eliminació de la Violència Contra les Donxs que Usen Drogues.

Aquest taller ho fem cada dilluns des d’inicis del 2020, i està acompanyat per la Yolanda Jolis, coordinadora i educadora del Departament d’Educació del MACBA – Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Una col·laboració que s’ha fet buscant crear un espai de confiança i complicitat en el qual les Metzineres puguin conèixer i descobrir, en les estratègies de l’art contemporani, eines d’empoderament personal i comunitari. Començar per la creació d’un fanzine significava obrir d’una forma amable un nou espai creatiu on poder donar cabuda a desplegar les seves veus, els seus imaginaris, les seves escriptures, els temes que els preocupen i pels quals estan travessades.

Aviat us anirem mostrant més potents fanzines creats per les Metzineres en aquests últims mesos i anys, mentrestant, us deixem amb aquesta obra.

Amb motiu de la Campanya Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones 2022, la Xarxa Internacional de Dones i Reducció de Danys (Women and Harm Reduction International Network – WHRIN) i Metzineres, conjuntament amb organitzacions socies de la campanya YouthRISE, EuroNPUD i EWNA demanem que es posi fi a totes les formes de violència contra les dones i les persones de gènere divers que usen drogues. La campanya EVAWUD posa en relleu la necessitat d’acabar amb la violència contra les dones i les persones de gènere divers (a partir d’ara, “donxs”) que usen drogues i millorar les polítiques en matèria de drogues des d’una perspectiva de drets humans i reducció de danys.

Les donxs que usen drogues són objecte d’una àmplia gamma de violència, molta a nivells extrems, a causa de la prohibició punitiva d’algunes drogues. L’estigma impulsat pels estats, la criminalització i la corrupció provoquen danys substancials en matèria de salut i seguretat i actuen com a barreres entre les donxs que consumeixen drogues i els serveis de reducció de danys i d’atenció a la violència de gènere. Les donxs que usen drogues experimenten a prop de 25 vegades més violència de gènere que altres dones en el públic en general. Aquesta violència inclou (però no es limita a) l’assassinat judicial i la pena capital, l’esterilització i l’avortament forçós i coaccionat, la violació, l’assetjament sexual, la pèrdua de custòdia infantil, l’empresonament per la seva mera possessió personal o ús, la penalització per l’ús de drogues en l’embaràs i altres tipus de violacions, estigma i discriminació de gènere.

Les donxs que usen drogues a tot el món poden enfrontar-se a la detenció arbitrària, l’extorsió, la violència policial, la tortura i els maltractaments, amb més d’un terç de les donxs a la presó per delictes relacionats amb la drogues, que s’ha elevat a un 53% des de l’any 2000. A causa de la guerra contra les drogues, les supervivents tenen pocs recursos i sovint no compten amb suport, especialment en casos de violència per part de la policia, els guardes de presons i el personal dels centres de «tractament» obligatori. Les experiències de violència contra les donxs que usen drogues són fins i tot més extremes per a les que s’enfronten a la discriminació interseccional, com les dones racialitzades, les treballadores sexuals o les dones trans. A més, les que son joves s’enfronten a barreres addicionals a causa de les polítiques i lleis sobre restriccions d’edat per a l’accés a serveis essencials de salut i reducció de danys.

Aquestes condicions només han empitjorat durant les restriccions de COVID-19, que han creat contextos on ha augmentat la violència de gènere sense respostes concordants per a dones i persones no binàries que usen drogues i que sobreviuen violències. WHRIN, Metzineres i la resta d’organitzacions adherides a la campanya assenyalen que, en col·laborar amb grups de donxs que usen drogues i documenten accions i serveis dirigits per iguals, les respostes adequades a aquestes desigualtats i violacions són clares.

La implicació significativa de la comunitat ha de ser la pedra angular de totes les respostes amb bones pràctiques en el desenvolupament de serveis d’atenció a la violència de gènere. Atès que la criminalització del consum de drogues constitueix la principal barrera entre les donxs i la consecució dels drets humans, inclòs el dret a la seguretat, l’accés a la reducció de danys i altres serveis sanitaris essencials, la despenalització també és imprescindible. L’expansió de la reducció de danys i la inclusió de la mitigació de la violència i els serveis de suport apropiats per a l’edat també són fonamentals. També s’ha assenyalat que la salut sexual i reproductiva es promou ara com un servei essencial addicional que hauria d’incorporar-se dins del conjunt de serveis de reducció de danys per a les persones que usen drogues, i que la prestació de serveis amb bones pràctiques integra serveis especialitzats en l’atenció a les violències.

Metzineres i WHRIN, EuroNPUD, YouthRISE i ENWA demanem que es posi fi a la guerra contra les drogues per a posar fi a aquesta violència contra les dones i les persones de gènere divers que usen drogues. La legislació i els principis jurídics, procediments, polítiques, programes i pràctiques relacionades amb la justícia penal han de revisar-se per a determinar si són adequades per a prevenir i eliminar la violència contra les donxs que usen drogues o si tenen un impacte negatiu i, si ho fan, per a modificar-les a fi de garantir que les persones que usen drogues gaudeixen d’un tracte just i equitatiu.

Uniu-vos a nosaltres per a garantir uns recursos adequats i uns marcs legislatius que defensin la seguretat i els drets humans de les persones, especialment de dones i les persones de gènere divers, que usen drogues!

DESCARGA EL PROGRAMA DE METZINERES – 16 DÍAS EVAWUD2022

No te pierdas el webinar ‘Pasado, presente y futuro del régimen internacional de control de drogas’, un curso en el que se analizará el papel que desempeña la sociedad civil en las políticas internacionales de drogas.

Además, se evaluarán los logros conseguidos en esta materia durante los últimos años, así como el alcance de la participación de las entidades sociales en la toma de decisiones y en las estrategias llevadas a cabo.

El encuentro online, que se desarrollará en dos sesiones, los días 23 y 29 de noviembre en horario de 16:00 a 17:00 horas, está impulsado por la Comisión de Políticas Globales de UNAD con el apoyo de IDPC. En estas dos jornadas, representantes institucionales y de entidades como ICEERS, Instituto Ría, IDPC, LANPUD y Metzineres, compartirán conocimientos y opiniones sobre una realidad que marca el trabajo diario con las personas usuarias.

Para seguir las sesiones es necesario inscribirse en este enlace.

DESCARGA EL PROGRAMA AQUÍ