Per Sophia Vargas
La festivitat de Sant Jordi, arrelada en la cultura catalana, ha estat celebrada històricament com un esdeveniment que commemora l’amor i la cultura a través de l’intercanvi de llibres i roses. No obstant això, darrere d’aquesta aparentment innocent tradició s’amaga una narrativa profundament arrelada en el patriarcat, que perpetua rols de gènere restrictius i desigualtats sistèmiques. En aquest sentit, se’ns fa evident la necessitat urgent de resignificar la celebració de Sant Jordi des d’una perspectiva feminista.
I és precisament el que vam fer a Metzineres: primer, reconèixer com la història tradicional de Sant Jordi narra la valentia d’un home que salva una dona indefensa d’un drac ferotge, reforçant així la noció que les donxs necessitem ser rescatades per herois masculins. Aquesta narrativa patriarcal redueix les nostres capacitats i perpetua esquemes de poder desiguals en què només els homes tenen la possibilitat de ser considerats herois.
Per això ens resulta tan important donar un nou context i un nou significat a aquesta celebració desafiant les narratives tradicionals i atorgant protagonisme a les donxs, reconeixent la seva agència i capacitat per escriure les seves pròpies històries, que en el nostre cas es van convertir en un poema visual, creat per moltes Metzineres en el taller “Poemes Visuals” liderat per l’artista Christina Schultz. “Poema Dragona” ha estat dibuixat, pintat i escrit per donxs i persones de gènere divers víctimes de violència sistèmica i s’erigeix com una eina poderosa de resistència i apoderament per a aquelles que han trobat en aquesta expressió artística una forma d’alçar les seves veus i desafiar les estructures patriarcals. Aquest poema no només transforma la festivitat de Sant Jordi, sinó que també contribueix a augmentar el volum de les veus històricament excloses i silenciades.
En reconèixer i denunciar la cultura masclista que subjau en aquesta celebració, ens apoderem de les nostres vides i els nostres cossos, desafiem activament un sistema que perpetua desigualtats i violències, i resignifiquem aquesta festivitat en un acte simbòlic que es consolida com una crida a l’acció per transformar les nostres realitats i construir un món més equitatiu i just per a totes les persones.
Per honrar aquesta nova resignificació de Sant Jordi, escrivim un poema en honor a la dragona Vibria i a la princesa. En aquest nou relat, la dragona no és un monstre a témer, sinó una força de la natura que desafia l’status quo i obre camí cap a un futur més igualitari i just.
Ens neguem a acceptar el sacrifici constant de les donxs en les històries tradicionals, i en canvi, reafirmem el poder, l’autonomia i l’autoestima. Inspirades per noms de dragones llegendàries com Vibria, Saphira, Viserion i Tiamat, reescrivim la història per reflectir la força i el coratge de les dones i persones de gènere divers.
Aquest taller també va portar amb si una reinvenció del simbolisme de les flors. En lloc de conformar-nos amb les tradicionals roses, vam optar per representar una varietat de plantes que van més enllà de la bellesa superficial i tenen propietats curatives i medicinals. El saüc, l’estramoni, la rosella, la flor arbre, el rododendre, l’adonis d’estiu, el peu de lleó i el colchic.
Però, què és un opiaci i com es relaciona amb la nostra feina?. Les flors i els seus significats estan intrínsecament lligats a l’antiprohibicionisme. Som donxs que fem servir drogues, desafiant les polítiques de prohibició que ens criminalitzen i ens marginen.
Aquestes plantes no només tenen propietats medicinals, sinó que també representen metàfores poderoses per a la sororitat i la resistència. Per exemple, el saüc, que treu la tos, simbolitza la importància de cuidar-nos mútuament. La rosella, opiaci que alleuja el dolor, ens recorda el poder de la unió en la lluita contra l’opressió.
Per què conformar-se amb un únic símbol quan hi ha tantes plantes que representen la diversitat i la fortalesa?
Aquest procés d’interpretació i creació va ser col·laboratiu i significatiu. Cada part del poema, des de les dragones fins a les flors, va ser dibuixada i escrita per una Metzinere diferent, demostrant que juntxs podem construir col·lectivament noves realitats i narratives. El resultat final, un pòster que celebra la diversitat i l’apoderament de la donx, ara està disponible per a la seva compra, permetent que aquesta nova versió de Sant Jordi arribi a un públic més ampli.
Fotografies: Andre Gaetano, Fotògrafa Metzineres.
