A Metzineres entenem el feminisme com una pràctica viva, situada i transformadora. Un feminisme que es construeix des dels marges, des de les experiències de les dones que sobreviuen a múltiples violències, estigmes i exclusions. En aquest marc neix MetziBaila, un projecte de creació comunitària que ha posat el cos, la dansa i la performance al centre de l’acció política i col·lectiva.
Podeu veure un resum de MetziBaila
AquíUn procés que va més enllà de l’escenari
MetziBaila no ha estat només una peça performativa. Ha estat, sobretot, un procés. Un espai de trobada, cohesió i escolta tant per a l’equip de treballadores com per a les dones participants dels entorns d’aixopluc de Metzineres.
Inicialment, el projecte preveia una sèrie de sessions per co-crear i presentar una peça pública en el marc d’una acció reivindicativa global. Però els canvis interns a l’equip, noves incorporacions i situacions sobrevingudes ens van portar a repensar tempos i prioritats. Fidels al nostre model flexible i adaptatiu, vam decidir reformular el projecte i situar-lo en una data emblemàtica: el 8 de març de 2025, Dia Internacional de la Lluita Feminista
Aquesta decisió no va ser només logística. Va ser política. Volíem que l’acció dialogués amb un context que ens interpel·la directament i ens permetés fer incidència des d’una mirada feminista, antiprohibicionista, antiracista i de drets humans.
Primera etapa: cuidar l’equip, habitar el cos
La primera fase del projecte es va centrar en el treball intern amb les professionals de Metzineres. Durant quatre sessions, vam generar un espai diferent del quotidià laboral: un espai per posar el cos en moviment, explorar tensions, compartir impactes emocionals i reforçar la cohesió d’un equip que havia viscut canvis recents.
Aquest procés va ser valorat com a “potent” per part de les participants. Ens va permetre (re)conèixer-nos, crear un altre tipus de diàleg —no només verbal, sinó corporal— i obrir espais més íntims de cura col·lectiva.
En aquestes sessions també va començar a prendre forma la base de la peça performativa: lletra, moviments, estructura. Però, com tot a Metzineres, res no estava tancat.
Segona etapa: crear amb les dones, no per a les dones
La segona fase va incorporar les dones participants de Metzineres. La participació era voluntària, basada en motivacions i desitjos. I això ho va canviar tot.
La proposta inicial es va haver de reformular. Era massa llarga, massa complexa, i no acabava d’interpel·lar-les. A través del diàleg i l’assemblea, es va simplificar la lletra i els moviments, fent-los més breus, accessibles i visualment potents. L’objectiu: una acció clara, directa i fàcil d’aprendre, tenint en compte la complexitat de les seves vides.
En aquest procés també vam obrir una reflexió crítica sobre possibles similituds amb altres performances feministes globals. Lluny d’ignorar-ho, vam decidir reformular per garantir que l’acció fos realment pròpia, situada i coherent amb el col·lectiu Metzineres. Aquest exercici d’anàlisi i revisió va esdevenir un aprenentatge comunitari valuós.
7M: ocupar el carrer des dels marges
Finalment, l’acció performativa es va dur a terme el 7 de març, en el marc de la manifestació nocturna prèvia al 8M, amb la participació de dones i treballadores de l’entitat.
Es va valorar molt positivament no actuar a l’escenari oficial del 8M i, en canvi, fer-ho en un espai que les participants sentien més propi, menys massificat i menys exposat. Aquesta decisió va reforçar el sentiment d’identificació i pertinença.
La performance va ser una acció breu però contundent: feminista, antiestigma, antiracista, descolonial i antipunitivista. Una manera de dir que les dones que usen drogues, que sobreviuen al sensellarisme, a la migració forçada, al treball sexual, a la presó o als malestars de salut mental, també són subjectes polítics. I que les seves veus compten.
Teixint aliances, generant comunitat
MetziBaila també va obrir ponts amb altres agents del territori, com el Centre Cívic de la Barceloneta, ampliant el treball comunitari i artístic entre barris. El projecte va demostrar que, fins i tot amb canvis i reformulacions constants, és possible generar teixit inclusiu i visibilitzar les discriminacions estructurals que afecten les dones que atenem.
Impacte i continuïtat
MetziBaila ens deixa aprenentatges clars: la importància de la flexibilitat, de l’escolta real, de la creació situada i de posar la vida al centre. Ens reafirma que l’art pot ser eina de cura, de denúncia i de transformació.
Perquè quan els cossos es mouen juntxs, quan les veus s’entrellacen i quan la comunitat es reconeix, el feminisme deixa de ser només discurs i esdevé pràctica viva.
Amb el suport de
