Un any més, des de Metzineres i L’Arravalera ens sumem a la Festa Major del Raval per celebrar la comunitat que construïm cada dia des del barri. Durant dues jornades, el divendres 10 i el dissabte 11 de juliol, el carrer de la Lluna es va omplir de música, ball, ràdio comunitària, memòria i trobades.
Per a nosaltres, formar part de la Festa Major és una manera de reivindicar el nostre dret a ser-hi, crear, compartir, gaudir i ocupar l’espai públic. També entenem la festa com una forma de resistència feminista: un espai on trobar-nos, fer visibles les nostres formes de vida i defensar el gaudi, l’alegria i la construcció col·lectiva com a part d’una vida digna.
La festa va començar divendres a la porta de Metzineres, on vam convertir el carrer en un escenari de música popular, conversa i cultura ravalera.
L’Eli, la nostra mestra de cerimònies, ens va acompanyar durant tota la jornada. En directe, la MetziRadio va reunir les veus de l’Àgora Juan Andrés, El Lokal, l’Antiga Massana, el Sindicat d’Habitatge i Metzineres. Allà vam dialogar sobre el dret a l’habitatge, la defensa dels espais comunitaris, l’organització popular i la necessitat de sostenir xarxes capaces de respondre davant la precarització i l’expulsió. Per a nosaltres, celebrar el barri també significa reconèixer els seus conflictes, compartir les seves resistències i enfortir les aliances que el mantenen viu.
La música ens va acompanyar durant tot el dia. La Luana va obrir les actuacions amb una presentació de flamenc i la Jessica Soteldo va fer ballar tot el barri. La van seguir en Noah, la Tania i l’Antonia, compartint la seva música, les seves cançons i les seves veus. Amb dues hores de perreo poderós, DJ Txarnega va tancar la nit i ens va mantenir ballant fins al final.
L’escenari es va expandir més enllà dels taulons amb la participació de les Tumberas en Barcelona. Els seus balls, cants, faldons i moviments van recórrer el carrer i van despertar l’atenció de veïnxs, participants i vianants.
La seva intervenció va ser una invitació a apropar-nos a la història del tumbe carnaval afroariqueny. A les festes del Raval vam tornar a reivindicar una cultura construïda des dels marges, des de les experiències migratòries, les memòries colonials i les múltiples formes de resistència. La interculturalitat, que defineix tant el nostre barri, entesa com un dret i com una pràctica quotidiana de reconeixement, intercanvi i construcció col·lectiva.
Tumberas en Barcelona: ballar la memòria
Tumberas en Barcelona va néixer a finals de 2025 al barri del Carmel com una comparsa de carrer de dones i dissidències reunides al voltant del tumbe carnaval. Actualment, aplega una cinquantena de dones, principalment migrades de diferents territoris d’Abya Yala.
El tumbe carnaval és una expressió cultural del poble afrodescendent d’Arica i de les valls d’Azapa i Lluta, al nord de Xile. Després de dècades de persecució, silenciament i esborrament, noves generacions van començar a recuperar-lo a partir dels relats, records i sabers transmesos per les famílies afrodescendents. Des d’aleshores, el tumbe s’ha convertit en una eina de memòria, autoreconeixement i visibilització.
A Barcelona, aquesta pràctica es troba amb les experiències migratòries, els feminismes i les lluites antiracistes i anticolonials. La comparsa explora la relació entre cos, memòria, desarrelament i pertinença, entenent la dansa com una pràctica d’organització, construcció comunitària i gaudi col·lectiu.
A través de la intervenció en l’espai públic, ballar juntes es converteix en una expressió de memòria i resistència. La comparsa parteix d’experiències compartides travessades pel racisme, la discriminació i la precarització, sense separar la dansa de la història esclavista i colonial que travessa el tumbe. Posar el cos al carrer és, així, una manera de reivindicar formes de fer política encarnades, festives i col·lectives.
La seva participació en la Festa Major del Raval ens va convidar a conèixer aquesta història, qüestionar-nos i continuar aprenent. També ens va recordar que la cultura popular es manté viva quan crea vincles i permet que diferents memòries i lluites es trobin en l’espai públic sense esborrar els seus orígens.
Dissabte vam continuar a L’Arravalera
La celebració va continuar dissabte a L’Arravalera, el nostre espai activista, cultural, formatiu i comunitari del carrer de la Lluna, 20.
L’Odysseas i en Christoforos van compartir la seva música i Killiah Kiss va presentar una drag performance que va tornar a situar els cossos, el desig i la dissidència al centre de la celebració.
L’Arravalera es va omplir de veïnxs i companyxs que es van apropar per compartir una altra tarda de cultura i trobada. Una segona jornada que va ampliar la celebració i va connectar els dos espais de Metzineres al carrer de la Lluna.
Durant les festes del Raval, vam fer del nostre carrer un lloc per trobar-nos, ballar, conversar i fer barri. Gràcies a totes les artistes, col·lectius, veïnes, companyes i persones que van fer possibles aquestes jornades, i a totes les que us hi vau apropar per compartir-les amb nosaltres.
Davant les violències que expulsen, aïllen i precaritzen les nostres vides, continuem defensant la cultura com un espai de vinculació, creatiu i transformador.
Som veïnes del Raval. Continuem celebrant i fent barri des dels marges.
Metzineres sempre a la Lluna!
Fotografies: Andre Gaetano