Posts tagged: Catalán

Aquest projecte es va desenvolupar amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Busca desarticular pràctiques que tinguin components racistes i colonialistes al model d’abordatge.

Durant aquest any, les Metzineres juntament amb el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, ​​tirem endavant un procés de descolonització en clau antiracista de la nostra entitat. Això va significar realitzar un treball de procés col·lectiu de caràcter intern de revisió antiracista del nostre model d’abordatge i acompanyament, dels nostres enfocaments i marcs de referència, de les nostres pràctiques i processos tant a nivell d’estructura general com més específic-particular.

Realitzar aquest procés de descolonització en clau antiracista de la nostra entitat va ser fonamental per poder revisar els nostres privilegis, els eixos de poder i opressió que ens travessen, les nostres estructures internes, com ens relacionem entre les companyes i amb altres agents externs, des d’on i amb què mirada i posicionament abordem cada situació. Això és una part fonamental dels nostres models d‟enfocament i intervenció social, per així poder avançar cap a una societat més justa i equitativa.

Així mateix, aquest procés de treball va constar d’una part formativa teoricopràctica de coneixement situat, d’anàlisi, de (auto)reflexió, de debat, de posada en comú, de trencar amb mirades i pràctiques hegemòniques. Tot aquest procés va incloure diferents etapes de diagnòstic, entrevistes, treball en equip, formacions i va estar acompanyat per la realització de dues guies orientatives: una relacionada amb els col·lectius que s’acompanyen i atenen des de Metzineres, i una altra de cara a l’organització i la gestió interna de l’entitat per incorporar diverses eines, metodologies i estratègies de funcionament i abordatge en clau antiracistes.

Tot aquest projecte es va fer amb l’acompanyament professional d’expertes en la matèria de l’Associació T.I.C.T.A.C (persones expertes en la temàtica, abordatges i planificació estratègica). Això ens va permetre fer una revisió estructural i generar canvis organitzatius i d’abordatge per incorporar la perspectiva antiracista a tot els entorns de recer de Metzineres tenint en compte les variables que interseccionen cadascuna de les Metzineres: com la discriminació per raó de gènere, la orientació o identitat sexual, la transfòbia, la discriminació per raça o color de pell, la identitat cultural i la condició social o econòmica.

Agraïm al Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya per acompanyar el treball de Metzineres i contribuir que puguem repensar les nostres pràctiques amb l’objectiu de brindar entorns de recer cada cop més empàtics, justos i eficaços a dones que sobreviuen a situacions de violència i usen substància.

Es tracta del Premi a la millor iniciativa posada en marxa per una entitat privada: Entorn de drets Casa Marianne.

El passat 27 de novembre, les Metzineres vam assistir a l’acte de lliurament dels premis de l’Observatori Català de Justícia a Violència Masclista (OCJVM) de la Generalitat de Catalunya de l’any 2024, on vam ser premiades pel nostre projecte “Entorn de drets Casa Marianne”, destacat per ser una iniciativa orientada a l’eradicació de les violències masclistes a l’àmbit de la justícia.

Casa Marianne és un entorn de recer legal per a donaxs criminalitzades per sobreviure múltiples situacions d’exclusió que busca reduir l’impacte de les barreres d’accés a drets i proporcionar eines per fer front a la criminalització que pateixen les dones i persones de gènere divers que usen drogues sobrevivint múltiples situacions de violència i vulnerabilitat.

Des de Metzineres donem suport al seu treball brindant assessorament i acompanyament jurídic a les dones participants en el projecte, així com representació lletrada en aquells procediments judicials en què no disposin d’advocat d’ofici que les representi.

Els premis de l’Observatori Català de la Justícia a Violència Masclista es lliuren cada any i són una manera de reconèixer el nostre treball davant les violències masclistes i el sistema heteronormatiu patriarcal, i també una manera d’impulsar-nos a seguir per aquest camí de construcció de xarxes i espais de suport per a cada donax que ho necessiti.

El projecte es va desenvolupar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Brinda acompanyament socioeducatiu, sociosanitari, psicològic i assessorament jurídic a dones i persones de gènere expansiu que estan en situació de sensellarisme.

En els darrers anys, a Metzineres desenvolupem un abordatge al carrer, gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona. Això ens va permetre detectar les dones i les persones de gènere expansiu que necessitaven acompanyament, derivacions i assessoraments i que, per la complexitat de les seves realitats, no arribaven a les xarxes estandarditzades d’atenció ni s’adherien als serveis especialitzats.

Durant l’abordatge es va brindar una atenció holística, com ara serveis d’una educadora o treballadora social per a la vinculació, derivació i acompanyament, i atenció sociosanitària per donar informació clara, accessible i ajustada a les necessitats particulars de cada persona, posant-ne en valor demandes i experiència de les seues realitats i vivències.

Destaquem que, aquest projecte, va crear un espai d’apoderament i autonomia, on les dones i les persones de gènere expansiu van compartir informació, experiències, coneixements i dubtes sobre les seves pròpies vivències. Això va permetre construir estratègies col·lectives de supervivència, protecció i autodefensa.

D’altra banda, aquest acompanyament també va permetre recollir dades rellevants que ajudin a ampliar el registre ja existent amb perspectiva de gènere i acompanyar per enfortir les capacitats de les dones i les persones de gènere expansiu en situació de sensellarisme. L’objectiu d’això que siguin elles mateixes les que puguin incidir, amb una mirada basada en drets humans, en les intervencions que es fan per garantir que aquestes són de qualitat i ajustades a la seva realitat i context.

Agraïm a l’Ajuntament de Barcelona per acompanyar el treball de Metzineres i contribuir a crear espais de recer que permetin desenvolupar els desitjos de les dones i persones de gènere expansiu que es troben en situació de sensellarisme i que sobreviuen a múltiples situacions de violència i són usuàries de substàncies.

Per Sophia Vargas

El 31 d’agost va marcar una jornada transcendent dedicada a la reflexió, la memòria i l’acció sobre un tema que segueix sent un repte global: la sobredosi. Aquesta data, coneguda com el Dia Internacional de Conscienciació sobre les Sobredosis, busca trencar l’estigma que ens envolta a les persones usuàries de substàncies, promoure la prevenció i recordar aquelles que han perdut la vida a causa d’aquesta causa.

El dia es va originar a Austràlia l’any 2001 i, des de llavors, ha crescut fins a convertir-se en un moviment global. Organitzacions comunitàries, ONGs, centres de salut i grups de consumidors de tot el món han adoptat aquesta data per realitzar actes que busquen reduir l’estigmatització i proporcionar informació essencial sobre com prevenir la sobredosi i donar suport a les persones en risc.

Aquest any, les Metzineres ens hem unit a la Xarxa de Dones que Usen Drogues (XADUD), Catalan Network of People who Use Drugs (CATNPUD) i Red de Feministas Antiprohibicionistas en el Ámbito de las Drogas (REMA) per crear un gran acte en memòria de les persones mortes per sobredosi a la plaça Emili Vendrell. Durant aquesta jornada de reivindicació hem alçat la veu amb missatges clau. Entre ells, es va destacar la necessitat de crear més sales de consum acompanyat: espais segurs on les persones podem consumir, cosa que redueix significativament les morts per sobredosi.

Un altre dels punts abordats va ser la importància de millorar la resposta del primer intervinent. Moltes persones usuàries hem presenciat o experimentat sobredosis, cosa que ens converteix en els primers respondents davant d’una emergència d’aquest tipus. Es va insistir en la necessitat que estiguem informats tant nosaltres com els nostres amics i familiars. Així com la venda de Naloxona lliure i la disposició de Naloxona nasal, un antagonista per revertir les sobredosis d’opiacis.

Les activitats commemoratives també van incloure una crida urgent a trencar l’estigma social que envolta les persones usuàries de drogues. L’estigma no només ens aïlla, sinó que també contribueix a que moltes persones morin soles, sense suport ni assistència. Es va fer èmfasi que l’estigma continua cobrant víctimes, i que eliminar-lo és una responsabilitat compartida per tota la societat.

Durant la jornada es van repartir xapes en memòria de les víctimes de la guerra contra les drogues, realitzades per Metzineres, i es van llegir textos que van ressonar entre els presents. Jordi Parramon de CATNPUD i Manu Benedetto de la XADUD van compartir les seves paraules que van recordar la importància de la lluita antiprohibicionista, mentre que Tania Quintana de Metzineres va presentar un rap titulat «Obrir les Ales», ple de força i esperança.

La jornada va concloure amb un Mapping a càrrec de Kostia, on el logotip del Dia Internacional de Conscienciació sobre les Sobredosis va il·luminar els murs, juntament amb els noms de totes les persones mortes per sobredosi. Va ser un moment de silenci, respecte i reflexió, on cada nom projectat va representar una vida perduda, però també una crida a l’acció.

Aquest dia, les veus es van alçar per exigir legalitat, conscienciació i distribució de Naloxona per a totes les persones usuàries de substàncies, juntament amb més espais de testatge i consum acompanyat.
 
«Menys morts, més informació» va ser el lema que va quedar gravat en la memòria col·lectiva al final de la jornada. Un recordatori que la lluita continua, i que l’empatia, el coneixement i l’acció són les nostres millors eines per prevenir més pèrdues d’amics, familiars o veïns.

Fotografies: Andre Gaetano, Fotògrafa Metzineres

Les Metzineres alcem la veu contra el tancament dels clubs cannàbics.

Les Metzineres ens oposem fermament a la decisió de l’Ajuntament de Barcelona que, amb les seves polítiques prohibicionistes i retrògrades, ha sancionat econòmicament i clausurat diversos clubs socials de cànnabis (CSC) a la ciutat, posant en risc un model internacionalment reconegut com una alternativa segura i responsable al mercat no regulat de cànnabis.

Els CSC funcionen a Barcelona des de fa més de 25 anys. Des d’aleshores s’han anat consolidant com un lloc segur per al consum, oferint informació fiable als seus membres, reduint els riscos associats al mercat no regulat i promovent un enfocament antiprohibicionista i lliure d’estigmes.

L’equació és senzilla: l’ús del cànnabis no desapareixerà prohibint-lo, el seu consum seguirà vigent però portant amb si la criminalització, l’estigmatització i el favoriment de polítiques i pràctiques violentes i abusives contra nosaltres.

Els CSC tenen el potencial d’acompanyar i afavorir una política pública enfocada a la millora de la salut i el benestar de les persones consumidores i les seves comunitats. Permeten un abordatge integral, que en el nostre cas contribueix a suportar les situacions de vulnerabilitat i sobreviure les violències que enfrontem les dones. Mentre que als clubs trobem informació objectiva i un espai segur que ens proporciona el suport necessari en cas de tenir problemes relacionats amb el consum, l’ajuntament ens criminalitza i obliga a recórrer a mercats il·legals i opacs.

Mentre que en països com l’Uruguai, Sud-àfrica, Malta i Alemanya els CSC ja tenen un marc legal regulador, l’Ajuntament de Barcelona pren la decisió arbitrària de retrocedir. Sense atendre la robusta evidència dels beneficis d’aquest model pioner.

Les Metzineres afirmem que és urgent desenvolupar polítiques sobre l’ús de drogues que respectin els drets humans de les persones consumidores i reparin els danys que causa la prohibició i la criminalització, com la violència de gènere, l’empresonament i la injustícia econòmica i social. Perquè és impossible construir, a través del prohibicionisme, una societat on les causes estructurals d’exclusió siguin eliminades i en la qual totes tinguem drets a una vida plena, digna i lliure de violències.

Per Sophia Vargas

El dimecres 26 de juny les Metzineres vam cridar “Suport. No càstig”, en el marc del Dia d’Acció Global “Support Don’t Punish”. Així és com la Rambla del Raval es va convertir en un vibrant escenari de resistència i solidaritat on les persones usuàries de drogues vam advocar per polítiques més humanes, enfocades en la salut pública i en els drets humans en lloc de la criminalització i el càstig.

Des de bon matí, les Metzineres, juntament amb la Xarxa Catalana de Persones que Usen Drogues (CATNPUD), la Xarxa de Feministes Antiprohibicionistes en l’Àmbit de les Drogues (REMA), la Fundació Àmbit Prevenció, ABD i la Xarxa de Dones que Usen Drogues (XADUD), ens vam reunir per fer visible el nostre missatge: la prohibició només serveix per castigar, estigmatitzar i penalitzar aquelles que som usuàries de drogues, perpetuant diverses formes de violència sobre els nostres cossos i les nostres vides, afavorint l’exclusió que ens deixa al marge de la societat i sense els nostres drets.

Les activitats van començar amb una càlida acollida per part dels veïns del barri del Raval, que es van sumar a les diverses accions, com la gimcana que va consistir en activitats lúdiques sobre temes crucials com l’antiprohibicionisme, la violència institucional, el treball sexual, el consum de drogues i la situació de les persones sense llar.

Una de les activitats més destacades va ser la pintura d’un mural col·lectiu, on es van plasmar missatges i símbols de resistència i suport a les persones que usen drogues i viuen amb VIH/SIDA. Es va replicar col·lectivament el famós mural ubicat al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA): «Tots junts podem parar la SIDA» de l’artista Keith Haring. Aquesta obra d’art icònica transmet un poderós missatge d’unitat i acció col·lectiva, simbolitzant la capacitat d’unir-nos i enfrontar junts els desafiaments.

Mentrestant, una transmissió en viu de ràdio ens va oferir l’oportunitat d’aprendre sobre la història del prohibicionisme a Barcelona. També es va parlar sobre el controvertit Pla Endreça, promogut per l’administració pública de la ciutat, i l’impacte negatiu que té per a les persones sense llar i consumidores de drogues. Ja que les seves mesures ens exposen a més situacions de vulnerabilitat i violència.

La ràdio també va servir de plataforma perquè les veus d’aquelles que hem estat marginades se sentissin ben fort i clar. Una humorista trans, queer i bisexual va presentar l’esdeveniment, omplint l’ambient de rialles i reforçant l’esperit d’inclusió.

El fet que aquest esdeveniment es realitzés en un espai públic va tenir un significat profund, perquè les persones que habitualment estem als marges de la societat vam ocupar la Rambla del Raval, visibilitzant que mereixem i podem ocupar aquests espais, gaudint i expressant-nos lliurement sense estigmes, teixint llaços amb la comunitat. La resposta del barri va ser molt positiva.

La jornada va concloure amb la convicció que juntes podem aconseguir un canvi real i significatiu per posar fi a la criminalització, estigmatització i a les polítiques i pràctiques violentes contra les nostres comunitats. Així com garantir reparació i construir un món on les causes estructurals d’exclusió siguin eliminades i on totes les persones tinguem dret a una vida plena, digna i lliure de violències.

El dia global de “Support Don’t Punish” se celebra des de fa més d’una dècada. Des de llavors, ha potenciat una xarxa global i descentralitzada d’agents de canvi en matèria de polítiques de drogues i Reducció de Danys.

Fotografie: Andre Gaetano, Fotografa Metzineres.