Posts in category: Publicacions

Un any més, des de Metzineres i L’Arravalera ens sumem a la Festa Major del Raval per celebrar la comunitat que construïm cada dia des del barri. Durant dues jornades, el divendres 10 i el dissabte 11 de juliol, el carrer de la Lluna es va omplir de música, ball, ràdio comunitària, memòria i trobades.

Per a nosaltres, formar part de la Festa Major és una manera de reivindicar el nostre dret a ser-hi, crear, compartir, gaudir i ocupar l’espai públic. També entenem la festa com una forma de resistència feminista: un espai on trobar-nos, fer visibles les nostres formes de vida i defensar el gaudi, l’alegria i la construcció col·lectiva com a part d’una vida digna.

La festa va començar divendres a la porta de Metzineres, on vam convertir el carrer en un escenari de música popular, conversa i cultura ravalera.

L’Eli, la nostra mestra de cerimònies, ens va acompanyar durant tota la jornada. En directe, la MetziRadio va reunir les veus de l’Àgora Juan Andrés, El Lokal, l’Antiga Massana, el Sindicat d’Habitatge i Metzineres. Allà vam dialogar sobre el dret a l’habitatge, la defensa dels espais comunitaris, l’organització popular i la necessitat de sostenir xarxes capaces de respondre davant la precarització i l’expulsió. Per a nosaltres, celebrar el barri també significa reconèixer els seus conflictes, compartir les seves resistències i enfortir les aliances que el mantenen viu.

La música ens va acompanyar durant tot el dia. La Luana va obrir les actuacions amb una presentació de flamenc i la Jessica Soteldo va fer ballar tot el barri. La van seguir en Noah, la Tania i l’Antonia, compartint la seva música, les seves cançons i les seves veus. Amb dues hores de perreo poderós, DJ Txarnega va tancar la nit i ens va mantenir ballant fins al final.

L’escenari es va expandir més enllà dels taulons amb la participació de les Tumberas en Barcelona. Els seus balls, cants, faldons i moviments van recórrer el carrer i van despertar l’atenció de veïnxs, participants i vianants.

La seva intervenció va ser una invitació a apropar-nos a la història del tumbe carnaval afroariqueny. A les festes del Raval vam tornar a reivindicar una cultura construïda des dels marges, des de les experiències migratòries, les memòries colonials i les múltiples formes de resistència. La interculturalitat, que defineix tant el nostre barri, entesa com un dret i com una pràctica quotidiana de reconeixement, intercanvi i construcció col·lectiva.

Tumberas en Barcelona: ballar la memòria

Tumberas en Barcelona va néixer a finals de 2025 al barri del Carmel com una comparsa de carrer de dones i dissidències reunides al voltant del tumbe carnaval. Actualment, aplega una cinquantena de dones, principalment migrades de diferents territoris d’Abya Yala.

El tumbe carnaval és una expressió cultural del poble afrodescendent d’Arica i de les valls d’Azapa i Lluta, al nord de Xile. Després de dècades de persecució, silenciament i esborrament, noves generacions van començar a recuperar-lo a partir dels relats, records i sabers transmesos per les famílies afrodescendents. Des d’aleshores, el tumbe s’ha convertit en una eina de memòria, autoreconeixement i visibilització.

A Barcelona, aquesta pràctica es troba amb les experiències migratòries, els feminismes i les lluites antiracistes i anticolonials. La comparsa explora la relació entre cos, memòria, desarrelament i pertinença, entenent la dansa com una pràctica d’organització, construcció comunitària i gaudi col·lectiu.

A través de la intervenció en l’espai públic, ballar juntes es converteix en una expressió de memòria i resistència. La comparsa parteix d’experiències compartides travessades pel racisme, la discriminació i la precarització, sense separar la dansa de la història esclavista i colonial que travessa el tumbe. Posar el cos al carrer és, així, una manera de reivindicar formes de fer política encarnades, festives i col·lectives.

La seva participació en la Festa Major del Raval ens va convidar a conèixer aquesta història, qüestionar-nos i continuar aprenent. També ens va recordar que la cultura popular es manté viva quan crea vincles i permet que diferents memòries i lluites es trobin en l’espai públic sense esborrar els seus orígens.

Dissabte vam continuar a L’Arravalera

La celebració va continuar dissabte a L’Arravalera, el nostre espai activista, cultural, formatiu i comunitari del carrer de la Lluna, 20.

L’Odysseas i en Christoforos van compartir la seva música i Killiah Kiss va presentar una drag performance que va tornar a situar els cossos, el desig i la dissidència al centre de la celebració.

L’Arravalera es va omplir de veïnxs i companyxs que es van apropar per compartir una altra tarda de cultura i trobada. Una segona jornada que va ampliar la celebració i va connectar els dos espais de Metzineres al carrer de la Lluna.

Durant les festes del Raval, vam fer del nostre carrer un lloc per trobar-nos, ballar, conversar i fer barri. Gràcies a totes les artistes, col·lectius, veïnes, companyes i persones que van fer possibles aquestes jornades, i a totes les que us hi vau apropar per compartir-les amb nosaltres.

Davant les violències que expulsen, aïllen i precaritzen les nostres vides, continuem defensant la cultura com un espai de vinculació, creatiu i transformador.

Som veïnes del Raval. Continuem celebrant i fent barri des dels marges.

Metzineres sempre a la Lluna!

Fotografies: Andre Gaetano

Fotografies: Andre Gaetano

El 26 de juny, la Rambla del Raval es va convertir en un espai de trobada, reivindicació i cura col·lectiva. Des de XADUD, juntament amb Metzineres, les organitzacions membres de CATNPUD —ARSU, Asaupam, AUPA’M, Àmbit Prevenció, REMA i CatFAC— i aliades antiprohibicionistes, ens vam sumar un any més al Dia d’Acció Global Support Don’t Punish, una campanya de base comunitària que defensa polítiques de drogues basades en la salut pública, els drets humans i la participació real de les persones que usem drogues.

Aquest any, l’organització comunitària global s’ha tornat imprescindible. L’enduriment de les polítiques de control —vigilància, multes, expulsió de l’espai públic— colpeja amb especial duresa les persones que usem drogues, les que vivim en situació de pobresa, sensellarisme o exclusió social. La nostra proposta —i resposta— va ser recuperar el carrer com a territori de comunitat, participació política, disputa de sentits i cures.

El carrer com a eina política

Enmig de la Rambla del Raval, Kaoskolectivo, Noah, María Lech i Voces Anónimas van omplir l’escenari de música i paraules, en una invitació oberta a la reflexió i a sumar-se a la lluita contra l’estigma. La jornada va ser participació activa: el teatre comunitari d’Àmbit, els tallers de fanzín d’AUPA’M i ASAUPAM, el mural col·lectiu, els autoretrats i el joc sobre l’impacte de les multes van convertir el carrer en un laboratori d’idees i cures. Cada activitat va ser una invitació a pensar, crear i resistir juntes.

El judici simbòlic: posar el sistema punitivista al banc dels acusats

El moment central de la tarda va ser el judici simbòlic a la “guerra contra les drogues”. Durant dècades, el prohibicionisme ha assegut al banc dels acusats les persones que usem drogues, criminalitzant la pobresa, estigmatitzant i expulsant vides. Aquest any vam invertir la narrativa: vam ser nosaltres qui vam jutjar el sistema.

A través de testimonis des de l’experiència viscuda, perspectives jurídiques i proves pericials, la performance va evidenciar una cosa que ja sabem: l’anomenada “guerra contra les drogues” no ha reduït el consum ni ha desmantellat els mercats il·legals, però sí que ha produït criminalització, empresonament, violència institucional i vulneracions sistemàtiques de drets humans.

El Jurat Popular va dictar el veredicte: la “guerra contra les drogues” va ser declarada culpable de no ser altra cosa que una guerra contra les persones, que aprofundeix la criminalització de dones, persones migrants, persones racialitzades i persones en situació de pobresa. I amb aquesta sentència vam reclamar col·lectivament polítiques de drogues centrades en la salut, la dignitat, la reducció de danys, la justícia social i la participació real de les persones que usem drogues.

El diàleg continua: ràdio comunitària i tancament festiu

Després del judici, el debat es va traslladar a una ràdio comunitària en directe, on Tre Borràs, DoctorX i Aura Roig van reflexionar sobre els avenços —i els retrocessos— des de l’inici del prohibicionisme, i van explorar alternatives des de perspectives comunitàries, sanitàries i de drets humans.

La jornada va tancar amb la música de Doplerfx i Polmay i una celebració col·lectiva com a expressió que una altra manera d’estar al món és possible: amb comunitat, amb alegria i amb resistència.

L’endemà, DoctorX va impartir a L’Arravalera la primera edició del taller “Hackeig al Prohibicionisme. Reduir l’impacte de la Llei Mordassa sobre la salut”, una proposta participativa per aprofundir en estratègies per desmuntar l’imaginari punitivista i construir alternatives des de la creativitat i l’acció col·lectiva.

Support. Don’t Punish no és una jornada aïllada. És el recordatori que cada dia hi ha una decisió: continuar reproduint el càstig o apostar per les cures. Nosaltres ja hem triat, i ho fem des del barri, des del carrer i des de la comunitat.

Arxiu Support. Don’t Punish 2026

Com a part de la memòria d’aquesta jornada, compartim també els materials gràfics de la campanya internacional i de les xarxes aliades que van acompanyar aquest Dia d’Acció Global.

El Plenari extraordinari de Ciutat Vella del 28 de maig va aprovar una proposició per garantir la permanència de Metzineres al Raval, amb els vots favorables de tots els grups municipals i el vot en contra del Partit Popular. És un pas important, aconseguit gràcies a la pressió de la comunitat, del barri, de les entitats aliades i de les més de 4.500 persones que han signat per defensar Metzineres.

Però cal tenir-ho clar: un compromís públic no és una compra. La pròrroga del local del carrer de la Lluna s’acaba el 30 de setembre i, ara mateix, encara no hi ha cap solució estructural garantida.

El que està en joc no és només la continuïtat d’una entitat. El que està en joc és la preservació d’un espai comunitari construït durant anys al Raval: un espai que fa possible suport, reducció de danys, defensa de drets i cures.

El barri va anar al ple

El 28 de maig, el Raval es va posar en marxa. La jornada va començar amb una paella comunitària davant del local del carrer de la Lluna, va continuar amb un taller de pancartes i va acabar a la seu del Districte, a la plaça del Bonsuccés, on donxs, veïnes, entitats i aliades vam omplir la sala.
La proposició, presentada conjuntament per Barcelona en Comú i ERC i transaccionada amb una proposta d’última hora del PSC, va rebre els vots favorables de BComú, ERC, PSC i Junts, i el vot en contra del Partit Popular.

El text aprovat:

– Reconeix Metzineres com a servei imprescindible per a la ciutat en polítiques feministes, salut comunitària, inclusió social i abordatge de les violències masclistes.

• – Insta a impulsar amb urgència mesures per evitar l’expulsió del projecte, explorant l’adquisició pública de l’edifici de Lluna 3 per compra, tanteig i retracte, cessió o altres fórmules legals.
• – Obliga a garantir una solució transitòria dins del mateix Raval si la compra no és immediata, per no interrompre l’activitat ni trencar el vincle comunitari.
• – Compromet el govern a informar de manera immediata i periòdica els grups polítics i el teixit comunitari sobre l’estat de les negociacions.
• – Proposa reforçar el suport econòmic i tècnic per fer el projecte sostenible a llarg termini.

Ara el compromís és públic i exigible. Però encara s’ha de convertir en fets.

Pots veure el vídeo del plenari aquí.

Les veus que van omplir la sala

Al ple no hi va parlar només la política. Hi va parlar el barri.

L’Antònia Raya, infermera del CAP Raval Nord, ho va dir sense embuts: Metzineres evita morts. Les veïnes Elisabeth Benito i Eva Fernández van defensar un projecte imprescindible i estimat pel veïnat, i van reclamar un local més gran perquè l’equip pugui treballar sense l’angoixa de la continuïtat. Per al comerciant Pere Pina, la feina que s’hi fa «no té preu». I l’experta en addiccions Maite Tudela va recordar que aquest model, reconegut internacionalment, no es pot perdre sense enviar un missatge devastador: que l’especulació passa per davant de la justícia social.

I també hi vam parlar nosaltres. La Sirena Morgana i la Manuela van explicar què és Metzineres quan el sistema et persegueix: una protecció davant la cacera de bruixes, un lloc on som subjectes actives i no objectes d’intervenció.

L’Aura Roig ho va resumir amb una imatge clara: vam començar cinc donxs i n’han passat més de 700. I va posar sobre la taula una ferida quotidiana: tancar a les 21 h i veure les companyes tornar al carrer “ens trenca el cor”.

El futur de Lluna 3 continua incert i el temps corre.

Què hem guanyat: legitimitat institucional, un mandat polític clar i un compromís públic del govern municipal. El barri ha decidit que Metzineres es queda.

Què no tenim encara: cap compra ni cessió signada, cap calendari amb dates. La pròrroga del lloguer s’acaba el 30 de setembre. Fins que la solució no estigui signada, Metzineres continua en risc.

La pressió col·lectiva ha aconseguit el primer sí. Ara necessitem que aquest sí es converteixi en fets.

El 28 de maig vam demostrar que la mobilització funciona. Però també vam recordar que els espais comunitaris no sobreviuen sols. Necessiten comunitat, compromís institucional i una ciutat disposada a defensar allò que genera vida als barris.

Si el ple extraordinari va existir és perquè més de 4.500 persones heu signat, perquè les entitats aliades s’hi han bolcat i perquè aquest barri no es rendeix. Ara cal sostenir Metzineres mentre els compromisos es converteixen en fets.

👉 Col·labora amb Metzineres

Una aportació puntual o recurrent és la manera més directa de garantir que arribem al 30 de setembre amb força. Més informació aquí.

Seguim juntes. Seguim defensant el barri.

Fotografies: Andre Gaetano

Avui, 2 de juny, el moviment mundial de treballadorxs sexuals commemora una data nascuda de la lluita, la dignitat i la resistència. El 1975, més d’un centenar de treballadorxs sexuals van ocupar l’església de Saint-Nizier, a Lió, per denunciar la repressió policial, la violència i les condicions infames a què eren sotmeses.

Cinquanta anys després, continuem aquí: organitzant-nos, generant autonomia i construint eines per facilitar-nos estratègies de supervivència i cura col·lectiva.

Aquest és un dia de lluita contra l’estigma, la criminalització i la violència institucional. També és una jornada per reivindicar el reconeixement dels nostres drets humans, laborals, socials i sanitaris. Des de Metzineres volem posar el focus en una cosa molt concreta: l’accés a la informació, l’autocura i la capacitat de decidir sobre els nostres cossos, els nostres consums i els nostres treballs.

Una eina viva de sabers comunitaris

Fa uns mesos vam presentar per primera vegada, en el marc de les Festes del Raval, l’esborrany d’una eina que porta dins el pols d’aquest barri i de les dones que l’habitem: Polvos, calles y saberes. Autocuidado y estrategias de trabajadorxs sexuales que usamos drogas.

Aquest material no ha sortit d’un laboratori acadèmic ni d’una taula d’expertes aliena a les nostres realitats. Va néixer d’un procés col·lectiu que va combinar converses informals al carrer, assemblees setmanals al nostre local del Raval, paelles comunitàries i grups de treball creats específicament per compartir sabers, recollir experiències i donar forma a aquesta guia. El procés va començar el juliol de 2024, a partir de formacions, entrevistes i treball de camp, amb l’acompanyament de la investigadora Livia Motterle, però sempre amb les protagonistes al centre.

D’aquest procés en van sorgir 20 entrevistes en profunditat i un document de més de 100 pàgines que recull estratègies reals de supervivència, reducció de danys i defensa de drets.

La nostra manera de recopilar coneixement és col·lectiva i comunitària. Aquesta és la clau. Sabem que qui millor entén què passa en una habitació amb un client, al carrer o als marges dels circuits institucionals és qui ho ha viscut. Per això, aquest material és també un intercanvi: experiències compartides, aprenentatges situats i reflexions construïdes entre companyes.

Informació per trencar l’estigma

L’estigma i la criminalització s’alimenten de la manca d’informació, dels silencis i dels tabús. Anomenar el que vivim també és una forma de cuidar-nos, organitzar-nos i exigir drets.

Aquesta guia no és un document tancat. Està en moviment constant i s’actualitza amb cada nou aprenentatge, amb cada estratègia que compartim i amb cada conversa que obre noves preguntes. És un material fet per i per a treballadorxs sexuals, però també una invitació a continuar teixint xarxes de suport mutu i resistència comunitària. Polvos, calles y saberes és un punt de partida, una companya de viatge, una conversa que continua oberta.

Compartir sabers: del local a l’internacional

La nostra lluita no es queda als carrers del Raval. Al llarg d’aquests anys, moltes hem teixit vincles amb companyes que han exercit el treball sexual en diferents països, portant amb nosaltres experiències, sabers i estratègies diverses. Una de les experiències més potents va ser la primera Cimera de Treballadorxs Sexuals a Colòmbia, on vam poder trobar-nos amb referents de la lluita de diferents parts del món.

Aquest projecte parteix d’una mirada interseccional: no segmenta, no separa, no jerarquitza. Mira cadascuna en la seva totalitat. Perquè l’ús de substàncies continua sent un tema tabú per a moltes treballadorxs, i oferir aquest material és obrir un espai d’acompanyament i suport basat en experiències reals, no en receptes externes ni en mirades moralitzadores.

En aquest Dia Internacional de les Treballadorxs Sexuals, des de Metzineres reivindiquem el dret a la informació com un dret humà, el dret a treballar sense criminalització i el dret a decidir sobre els nostres propis cossos.

Et convidem a llegir Polvos, calles y saberes, a compartir-la, a discutir-la i, sobretot, a recórrer el coneixement que neix des dels marges.

Avui i sempre: res sobre nosaltres sense nosaltres.

Descàrrega la guia en castellà aquí.

Pròximament, estarà disponible la versió en català.

Aquest projecte va ser realitzat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona – Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI de la Gerència de l’Àrea de Cultura, Educació, Esports i Cicles de Vida.

Publiquem la memòria 2025 de Metzineres: un any en què hem sostingut 11.181 acompanyaments a 395 donxs —85 de les quals han arribat per primera vegada—, hem consolidat l’Espai de Drets i hem obert L’Arravalera. Una pràctica comunitària que demostra que la reducció de danys també és habitatge, vincle, salut i drets.

Durant el 2025, hem acompanyat 395 dones i persones de gènere expansiu que usen drogues i sobreviuen múltiples situacions de violència i vulnerabilitat. Des dels inicis del projecte, l’any 2017, hem acompanyat un total de 748 donxs, de les quals 642 continuen avui vinculades a Metzineres. Aquestes xifres no parlen només d’activitat: parlen de persones i vincles i d’un model que omple un buit que cap altre recurs del territori ha aconseguit cobrir.

A totes elles les hem acompanyat de maneres molt diverses: sostenint l’Espai Lluna 3 com a llar quotidiana, sortint al carrer allà on són, defensant-les jurídicament, fent seguiment sanitari i psicològic, facilitant tallers, organitzant accions d’incidència política i cuidant el veïnatge al Raval. Ho fem des del feminisme interseccional, els drets humans i la reducció de danys d’espectre complet, i des de l’Engranatge d’Iguals: el model que situa el saber experiencial i el coneixement tècnic al mateix nivell.

«El 2025 ha estat un any d’alta intensitat. Hem hagut d’ajustar horaris per pressió econòmica, però no hem renunciat a allò que ens defineix: acompanyar sense expulsar, sostenir el vincle quan la vida es desborda i decidir amb les pròpies donxs. El que mostren les dades és que el model funciona —i que la comunitat també és una política pública», afirma Aura Roig, directora fundadora de Metzineres.

Què hem fet durant el 2025

• • 11.181 acompanyaments a 395 donxs al nostre local del carrer de la Lluna, 3, malgrat haver hagut de tancar caps de setmana i festius des del maig per manca de pressupost. 85 donxs han arribat per primera vegada a Metzineres aquest any. Hi ha hagut dies amb 68 donxs diferents dins el local en una sola jornada.
• • Hem garantit accés a necessitats bàsiques i vulnerades des de l’Espai Lluna 3: 9.652 accessos a alimentació, 9.572 interaccions de suport mutu, aproximadament 1.680 dutxes, 1.680 descansos diürns, prop de 1.400 usos de rentadora i assecadora, 1.127 usos d’espais d’autocura i 1.227 accessos al rober d’intercanvi.
• • Més de 9.000 acompanyaments al consum al tocador i al pati, hem realitzat 55 anàlisis de substàncies amb Energy Control i hem distribuit 6.900 preservatius i material d’autocura. Cap sobredosi s’ha produït dins els nostres espais, tot i que se n’han registrat 16 fora del local. No és casualitat: és el resultat directe del vincle, la confiança i l’acompanyament continuat.
• • 390 acompanyaments sanitaris, incloent urgències, atenció primària i salut mental, dels quals 285 a treballadores sexuals i dones en sexe per supervivència. Hem reforçat el seguiment de l’adherència al tractament del VIH a 44 donxs i hem fet 36 cribratges preventius al local.
• • 185 processos individuals d’acompanyament psicològic i 288 acompanyaments grupals, amb presència activa en situacions de crisi i en episodis de psicosi aguda, evitant intervencions coercitives i hospitalitzacions involuntàries sempre que ha estat possible.
• • 1.487 actuacions jurídiques a 178 donxs des de l’Espai de Drets: 641 assessoraments, 322 coordinacions, 320 acompanyaments, 26 representacions legals a judicis, 67 visites a presó, 33 informes multidisciplinaris i 21 sol·licituds de Treballs en Benefici de la Comunitat. Des dels inicis, 18 procediments de TBC s’han executat i finalitzat amb èxit a Metzineres mateix.
• • L’equip de carrer ha fet 45 sortides i 146 acompanyaments a diferents zones de Barcelona —Raval, Parc Joan Miró, Poble-sec, Montjuïc, Arc de Triomf—, arribant a 35 donxs ja vinculades i a 15 persones noves. S’hi han distribuït 70 kits de consum fumat, 85 de consum injectat, 45 de naloxona i 150 materials d’higiene i cura íntima.
• • Hem consolidat l’equip de tècniques comunitàries: 30 donxs vinculades al projecte des dels inicis, de les quals 6 participen a la Direcció d’Intervenció, 6 fan acompanyaments dins i fora del local, 7 són talleristes i 3 assumeixen rols de representativitat. Durant el 2025 han liderat 309 acompanyaments, 72 tallers i 11 accions d’artivisme. Dues han representat el projecte a Lisboa i Porto, i una a Pereira (Colòmbia).
• • Hem mantingut una programació estable de tallers: 48 sessions de Costura Guerrilla amb 20 dones, 35 sessions de Monologueando amb 40 dones, 29 obertures de la perruqueria Metzitunning amb 50 participants, i 11 sessions d’autodefensa feminista amb 10 dones.
• • Hem obert L’Arravalera al carrer de la Lluna, 20, com a espai cultural, formatiu i d’incidència on les CreAccions MTZ troben casa. Es consolidarà el 2026 amb una programació continuada d’exposicions, trobades i formacions.
• • Hem fet veïnatge al Raval: hem creat la Comissió de Veïnes del C/ de la Lluna amb tres reunions ja celebrades, i hem participat en accions comunitàries com Sou Llavor, la Fira del Llibre, Barri cuida Barri, la Festa Major del carrer Lluna i el Festival Raval(s).
• • Hem incidit políticament a escala local i internacional participant en espais vinculats a polítiques de drogues, reducció de danys i drets humans, com la Harm Reduction International Conference de Bogotà o espais de Nacions Unides. Continuem formant part del Civil Society Forum on Drugs de la UE, del Consell de Dones de Catalunya i del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona.

Què ve ara

Els pròxims mesos afrontem reptes concrets. El primer i més urgent: garantir un espai estable on continuar fent el que fem. El segon: tornar a obrir els caps de setmana i festius, perquè la vida no s’atura en horari laboral. El tercer: consolidar L’Arravalera com a espai cultural i d’incidència estable al barri. El quart: continuar exigint marcs de finançament públic més estables, diversificats i alineats amb els temps reals de la intervenció comunitària.

Aquest 2026 també estrenarem el documental sobre Metzineres, una peça que recull la nostra història des de dins: les veus de les donxs, els vincles, els conflictes, l’humor, la duresa i la força de sostenir vida als marges.

El repte ja no és demostrar que el model funciona. El repte és que allò que funciona pugui continuar: que tingui sostre, pressupost i temps. Que les donxs no hagin de tornar a començar cada vegada que el mercat ho decideix o una subvenció s’endarrereix.

📄 Descarrega la memòria 2025 completa (PDF)

📄 Defensa Metzineres Col·labora amb un donatiu, fes voluntariat o suma’t a la campanya per l’espai.

Si vols ajudar-nos a sostenir aquest espai de drets, cures i comunitat, coneix les diferents maneres en què pots col·laborar amb Metzineres aqui.

Una fita imparable

Fa unes setmanes vam llançar la campanya Defensa Metzineres amb un objectiu clar: exigir a les institucions una resposta davant l’amenaça que l’especulació immobiliària suposa per a la nostra continuïtat. El que ha passat des d’aleshores ens ha sorprès, emocionat i, sobretot, reforçat.

Gairebé 4.000 persones han signat. Els mitjans de comunicació han explicat la nostra situació. I la propietat ha concedit una pròrroga fins al 30 de setembre de 2026.

Però la pròrroga és temps, no solució. I el temps s’acaba.

Dijous 28 de maig et necessitem amb nosaltres!

El 28 de maig a les 18 h, l’Ajuntament de Barcelona celebra un plenari extraordinari en què es tractarà la nostra situació. És una oportunitat política real. S’hi decidiran qüestions clau per al futur dels espais comunitaris a la nostra ciutat. I necessitem que el barri hi sigui present.

La jornada comença abans:

🥘 14:00 h – Paella comunitària davant del local al migdia
✊ 15:30 h – Taller de pancartes al local
🏛️ 17:30 h – Mobilització a la Seu del Districte de Ciutat Vella durant la celebració del plenari extraordinari (Plaça del Bonsuccés, 3)

Allà serem per demanar:

1. Una resposta urgent que garanteixi la continuïtat de Metzineres al Raval.
2. Que les administracions assumeixin la seva responsabilitat: els drets no poden dependre del mercat.
3. La defensa de Metzineres, del barri i de les xarxes que teixim i sostenim entre totes les organitzacions socials.

Metzineres tet necessita

Metzineres és una cooperativa sense ànim de lucre que des del 2017 construeix entorns d’aixopluc per a dones i persones de gènere expansiu en situació de vulnerabilitat. El que està en joc és molt més que un local.

Encara som a temps de revertir aquesta situació. Per això, us demanem:

1. Si encara no ho has fet, signa i comparteix la campanya a totes les teves xarxes.
2. Difon la campanya i la convocatòria del 28 de maig. Com més gent sàpiga què està passant, més forta serà la nostra pressió.
3. Acompanya’ns el 28 de maig. Demostrem que la ciutat es mobilitza per defensar els seus espais comunitaris!

Els drets no es negocien. Suma’t a defensar el nostre barri!

Signa i comparteix. La lluita continua.

Seguim teixint autonomia, resistències i cures juntes!

Amb el suport de

MANIFEST 2025 SUPPORT DON’T PUNISH

Avui 26 de juny, des del centre del Raval, ens unim al crit global de Support Don’t Punish. No ho fem des de la distància, sinó des de casa: perquè a Catalunya som moltes les que fem ús de substàncies i que seguim resistint la criminalització i el càstig sistemàtic. En aquest moment en què ens estem acostumant al fet que gairebé de forma diaria s’anuncia la pèrdua de drets, ara més que mai, ens toca ser comunitatk i cuidar-nos.

Estem en un context d’auge global de l’extrema dreta, que goteja de forma directa als nostres barris en forma d’aporofòbia, masclisme, racisme, clasisme i criminalització de la diferència. Veiem les xarxes normalitzant discursos d’odi que abans es rebutjaven. Ara es toleren, s’aplaudeixen, s’integren a la nostra quotidianitat. Cada vegada és més fàcil assenyalar, expulsar, condemnar. I cada vegada és més difícil viure si no encaixes en la norma productiva, patriarcal, consumidora, blanca i normativa.

L’any 2024, més de 600.000 persones han mort al món per causes relacionades amb les drogues. Als Estats Units, les polítiques d’odi i repressió impulsades per Trump estimen desenes de milers de morts més. Aquí seguim cridant que habitar i dormir al carrer mata. 

No són condicions que podem seguir acceptant: són 84 persones que van morir al carrer aquest any a Barcelona; morts que no poden ser normalitzables, ni assumides, ni negociables. Són mort evietables: no són accidents: són el resultat de decisions polítiques.

Aquí també estem sentint aquest impacte. El Pla Endreça se’ns va presentar com un pla d’ordre, però el que ordena és l’expulsió. Més policies. Més multes. Més assetjament. Més control sobre les nostres vides.

Fa uns dies presenciàvem l’anunci del tancament dels clubs cannàbics — exemple d’autogestió i reducció de danys— que s’estan enfrontant a una campanya de desprestigi per part de l’Ajuntament, tot i ser un model reconegut arreu del món. I ja sabem qui hi ha a la fila de cossos que volen invisibilitzar: sense papers, putes, boges, racialitzades, miigrades, trans, violentades, les silenciades… 

Barcelona va ser una ciutat pionera en reducció de danys. Però allò que va néixer de l’activisme, del carrer, de la lluita de quija no podia esperar, ha estat domesticat per les lògiques de control. Avui, veiem com aquesta institucionalització i professionalització buida de força política la nostra lluita. I si no ens adaptem, ens tanquen. Ho hem vist a Reus, amb el tancament de La Illeta: un espai que no era un simple recurs assistencial, sinó un lloc on es teixien vincles reals, on allò social i allò sanitari s’agafaven de la mà per un objectiu comú. Un espai creat per i amb persones que usen drogues, que avui es desmantella com si aquest model no fos vàlid. El tancament de La Illeta no és una excepció, és una advertència: quan la reducció de danys s’instrumentalitza sense protegir-ne l’arrel política i comunitària, també es torna descartable.

Quants espais més clausuraran fins que no en quedi cap? La reducció de danys és acompanyament, són drets, però mentre el punitivisme, la patologització i la criminalització segueix vigent, la reducció de danys només pot ser una resposta col.lectiva.

No som usuàries: som subjectes a qui s’està vulnerant drets. Tenim veu. Tenim història. Ens cuidem quan ningú més ho fa. Hem enterrat a la nostra gent. Hem acompanyat en el viatge, en el colocón, en el no em trobo bé, en el crec que m’estic liant, en el no sé com fer-ho, en el em puc quedar a casa a teva, en el és que no sé què m’està passant, en el és no sé a qui explicar-li…. Sabem què fa falta. I no és repressió. És comunitat. És barri. 

Però la solidaritat atravessa fronteres, i sabem que el marc prohibicionista va més enllà de les consumidores, cultivadores, productores, transportistes, venedores de sustàncies fiscalitzades, pateixen de forma desproporcinada la penalització. 

No volem ser el rostre amable d’un sistema que ens mata. No volem contenció: volem que les regles del joc canviin. 

Per això, avui diem:

• Que l’ús de substàncies no justifica que se’ns neguin els nostres drets. Reivindiquem com som creadores i sostenidores de comunitats dels marges enfront a la bellesa urbana turistificada. 
• Que acompanyar no és fiscalitzar. Que cuidar no és sancionar. Que reduir danys no és gestionar adminisitaviment la misèria. 
• Que sense nosaltres, no hi ha política de drogues possible. Que res sobre nosaltres sense nosaltres. 
• Que el dret a la ciutat també ens pertany: estem, ens quedem i decidim.

No va d’ellxs, va de nosaltres. El barri cuida el barri.

Podeu veure un resum de Suport. No Càstig AQUÍ

Amb el suport de: