All posts by : metzineres_editor

Teixir xarxes, cossos i economia: el que hem avançat amb la projecció internacional del marxandatge de Metzineres

Fa uns mesos vam emprendre un camí ambiciós: no sols volíem visibilitzar els valors de Metzineres en espais més enllà del nostre Raval, sinó també trobar vies sostenibles d’ingressos propis que ens permetin continuar sostenint aquest projecte comunitari en el temps, des dels nostres propis cossos, històries i resistències.

Metzineres va néixer per a crear entorns d’aixopluc per a donxs que usen drogues i sobreviuen múltiples violències, recuperant confiança i suport col·lectiu. Davant aquesta realitat, sostenir eines que ens permetin continuar acompanyant, cuidant i teixint xarxes ha estat sempre una prioritat política i pràctica.

El projecte que avui compartim no ha estat una tasca puntual, sinó una construcció col·lectiva que ha implicat reflexió, escolta, diagnòstic i posada en marxa de processos que, fins ara, no estaven definits o sistematitzats.

Què hem aconseguit?

Primer, hem construït una estratègia clara de distribució del marxandatge, posant en el centre la coherència entre els nostres valors feministes, comunitaris i antiestigma i l’operativa econòmica. Perquè no es tracta de “vendre per vendre”, sinó de pensar com generar ingressos sense perdre la nostra veu ni el nostre propòsit.

Aquest pla no ha nascut del no-res: s’ha construït des de les nostres converses internes, des del reconeixement de la nostra capacitat operativa, des de saber què esperem del projecte i què no estem disposades a fer mai.

Guanyar autonomia econòmica sense perdre el nord

Una de les apostes més clares d’aquest projecte ha estat trencar amb la idea de dependència gairebé total de subvencions o suports externs, i avançar cap a formes d’ingressos que neixin de les nostres relacions, les nostres històries i la nostra estètica comunitària.

El marxandatge —quan està ben pensat— no és només un objecte per a vendre: és una eina narrativa. Cada samarreta, cada totebag, cada producte lligat a Metzineres porta amb si una història de resiliència, de diàleg amb l’estigma, de desig de transformació social. El fet que aquests objectes es distribueixin, es venguin i es gaudeixin en contextos més amplis és també una manera de fer visible l’invisible, de visibilitzar el que moltes vegades queda fora de les estadístiques i de les polítiques públiques.

Al mateix temps, ens permet començar a teixir xarxes econòmiques i simbòliques més enllà del Raval, connectant amb col·lectius, botigues i espais que comparteixen el nostre horitzó de canvi.

Més enllà dels números

Si bé part de la sistematització d’aquest projecte ens exigeix comptabilitzar vendes, analitzar canals i mesurar resultats, allò que realment ens importa no es redueix a xifres. El que ens importa és que:

• es reconegui el valor del nostre treball col·lectiu,
• es faci visible la fortalesa col·lectiva de persones que, des dels marges, generen propostes econòmiques pròpies i transformadores,
• i que aquestes propostes reforcen les nostres pràctiques de cura, de sororitat i de resistència.

Aquest projecte ens ha ensenyat, també, que l’economia pot ser feminista i transformadora quan no està només al servei del lucre, sinó al servei de projectes de vida.

Continuem caminant, aprenent i expandint. Cada vegada que veiem un producte sortir de les nostres mans i arribar a altres mans, sentim que aquest gest és un acte de visibilitat política i de sostenibilitat afectiva.

Amb el suport de

Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (PERTE) finançats pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic de l’Estat espanyol són projectes de caràcter estratègic que busquen la transformació de l’economia en diferents àrees clau. Una d’aquestes línies és la d’economia social i cures, que pretén potenciar i consolidar les aliances entre centres d’investigació, organitzacions, cooperatives i entitats d’arreu del país que treballen en l’economia social i de les cures. L’agrupació Innova Cuidados, formada per les cooperatives Mujeres Pa’ Lante i Metzineres (ubicades a Barcelona) i La Comala (situada a Madrid), va comptar amb el suport d’aquest PERTE des del febrer de 2024 fins al setembre de 2025, fet que ha permès enfortir les seves capacitats, teixir aliances i generar eines reals per millorar les cures i la gestió de cadascuna de les cooperatives, així com reforçar la feina d’intercooperació.

A Metzineres això s’ha reflectit en un important enfortiment institucional. Aquest procés ens ha permès desenvolupar eines clau per consolidar la nostra organització: el Metzivers i el Pla Estratègic a 5 anys, el Pla pilot de Formació interna i externa, les Polítiques de RRHH, l’esborrany del Pla d’Igualtat i el Pla de Voluntariat. Avancem així cap a una cooperativa més sòlida, cuidada i sostenible. Pel que fa a la innovació tecnològica, hem consolidat processos tant en la infraestructura TIC interna com en el projecte de la Metzintranet (base de dades pròpia). El resultat en termes de transformació, modernització i innovació és altament satisfactori, apostant per eines de programari lliure, serveis tecnològics de proximitat i una consciència tecnoètica compartida.

Per la seva banda, La Comala tanca també aquest procés més enfortida. El suport del PERTE ha facilitat definir amb claredat l’estructura, la governança i la comunicació organitzativa. Al mateix temps, ha definit el 2n pla de viabilitat que alimenta la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Les eines digitals han reforçat el sistema de gestió administrativa. I la formació en TIC, habilitats per a la vida, certificat de professionalitat i la PRL, entre d’altres, han contribuït a la consolidació de l’equip i al creixement personal i cooperatiu. A més, s’han potenciat aliances vitals a l’ESS. Hem avançat molt i encara queda camí per consolidar el que hem aconseguit.

Mentrestant, per a la Cooperativa Mujeres Pa’lante aquesta subvenció ha permès donar l’impuls necessari per arribar al següent nivell i continuar creixent: ampliant l’equip laboral, obrint una nova línia de negoci i generant més ocupació. També ha permès actualitzar equips i eines, renovar la pàgina web de l’entitat i enfortir l’àrea de comunicació. En paraules d’una de les seves integrants, “avui som una marca més forta, més visible i amb un major impacte en un sector altament feminitzat.”

Com a conclusió conjunta, podem dir que el PERTE 2024-2025 ha contribuït a fer un salt qualitatiu per a l’agrupació Innova Cuidados, integrada per les cooperatives Mujeres Pa’ Lante, La Comala i Metzineres. Els resultats globals són que hem enfortit els nostres processos interns i de gestió. Al mateix temps, hem millorat equips, serveis i dotació de personal per cuidar-nos millor. Hem innovat creant o reforçant noves línies de negoci i eines digitals adaptades a les nostres realitats. Hem realitzat diagnòstics que ens permeten avançar cap a cooperatives més àgils i resilients. Hem impulsat la sensibilització i fet incidència mitjançant la realització del congrés estatal sobre un nou model de cures, celebrat a Barcelona el mes de juny d’enguany i que vam anomenar “Jornades Cuidar en Comunitat”, amb l’assistència d’entitats del sector de diferents parts de l’Estat espanyol.

Davant les adversitats i la conjuntura mundial actual, aquest camí recorregut i compartit demostra el poder de la cooperació i l’ESS. Continuem teixint aliances per transformar les cures des del comunitari.

Autocura i estratègies de treballadores sexuals que usem drogues

Metzineres ha impulsat un projecte qu e posa les pròpies veus al centre de treballadores sexuals que usen drogues i sobreviuen a múltiples violències i situacions de vulnerabilitat anomenat “Estratègies de supervivència i reducció de danys en el Treball sexual”. Ha estat un procés comunitari i col·laboratiu per co-crear una eina d’assessorament feta des de l’experiència viscuda en format de document i altre de guía divulgativa amb l’acompanyament de la investigadora Livia Motterle.

Tot va començar el juliol de 2024, amb formacions prèvies, treball de camp, investigació i diagnòstic, entrevistes i trobades al barri. A poc a poc, les converses informals, les assemblees setmanals al local de Metzineres i fins i tot una paella comunitària van esdevenir espais d’escolta i confiança. D’aquest procés van sorgir 20 entrevistes en profunditat.

El resultat va ser un document d’anàlisi, reflexió i estratégies de supervivència i resistència de més de 100 pàgines (superant totes les nostres expectatives), situant l’experiència de les mateixes treballadores sexuals en el centre del saber (per ser utilitzat en actuacions i/o polítiques públiques que al seu torn contribuiran a fer efectius els seus drets.). La primera presentació i retorn  del procés dut a terme es va realizar en el marc de les Festes del Raval d’enguany per començar a fer sensibilitzaciño, divulgació i incidència.

Així mateix, l’esborrany de la guía práctica final es va presentar a l’Arravalera (espai comunitari, cultural, antiprohibicionista i transfeminista també impulsat per Metzineres), que recull estratègies reals de supervivència i reducció de danys i en defensa dels drets de les trebaladdores sexuals. Un material co-creat amb ellxs i per a ellxs, que continua ampliant la xarxa de suport mutu i resistència comunitaria al Raval.

Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona – Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI de la Gerència de l’Àrea de Cultura, Educació, Esports i Cicles de Vida

La Conferència Internacional de Reducció de Danys 2025, titulada “Sembrant canvi per collir justícia”, celebrada a Bogotà, Colòmbia, es va convertir en un espai vibrant d’articulació política, coneixement situat i acció col·lectiva. Aquest any, Metzineres no només va estar present: va interrompre, va qüestionar i va reimaginar el paradigma global de la reducció de danys.

Des del primer dia, la nostra participació va ser poderosa. Silvie Ojeda, la nostra Directora de Comunicació i Defensa, va portar la veu crítica de les comunitats oprimides en territoris colonitzats a la plenària inaugural: “Desentranyant el Poder: Confrontant el Racisme, el Patriarcat i el Control Colonial”, on va compartir espai amb Sam Rivera com a moderador, Alí Bantú Ashanti de Colectivo Justicia Racial, Colòmbia, Kojo Koram de Birkbeck College, University of London, Regne Unit, i Kokila Annamalai de Transformative Justice Collective, Singapur. Des de l’escenari, va denunciar com les estructures colonials sostenen la guerra contra les drogues — una guerra que, a través de la militarització, fereix, exclou i mata vides innocents amb un impacte desproporcionat en persones racialitzades, empobrides, dones i comunitats de gènere expansiu. La seva intervenció va sacsejar el públic i els va desafiar a repensar quins cossos són considerats dignes de política pública i quins romanen criminalitzats.

Aquell mateix dia, la directora fundadora Aura Roig va participar en una sessió paral·lela organitzada per l’UNODC, centrada en bones pràctiques que aborden la violència de gènere contra dones i persones de gènere expansiu que usen drogues. Amb claredat i força, va destacar com les respostes institucionals sovint reprodueixen més danys que cures, afirmant que la reducció de danys també ha de ser una eina feminista contra la violència masclista. El dimarts, Aura va intervenir novament en un panell central sobre perspectives de gènere en la reducció de danys, juntament amb companyes internacionals com Judy Chang i Wangari Kimemia. Va posicionar l’enfocament interseccional i comunitari de Metzineres com una alternativa disruptiva als models biomèdics dominants — un on la cura és política, col·lectiva i alliberadora.

Mentrestant, Silvie Ojeda va participar en una emissió especial de ràdio de “Dosis Mínima” organitzada pel mitjà colombià Mutante, on va emfatitzar que més enllà de les substàncies, és l’exclusió i la pobresa el que genera discriminació. Minuts després, es va unir a “Dones Psicoactives”, liderat per l’Institut RIA de Mèxic, on va explorar com les polítiques de drogues impacten desproporcionadament a dones i persones de gènere expansiu. En aquests espais, la comunicació es va convertir en un acte radical — on les experiències viscudes i les reflexions col·lectives van ressonar veritats rarament amplificades.

A la tarda, Metzineres va participar en dos esdeveniments crítics. En un diàleg organitzat pel Govern de Colòmbia i presidit per Alexander Rivera del Ministeri de Justícia, titulat “Reducció de danys de gran espectre: què és, com es concreta i quins desafiaments planteja?”, aquest espai va ser clau per enfortir l’enfocament social de la Política de Drogues, integrant determinants socials, perspectiva de gènere, interseccionalitat i inclusió. Vam intercanviar experiències que van ajudar a consolidar una política basada en la cura, la inclusió i la reducció de vulnerabilitats. Ens vam reunir amb amigues de llarg temps com Liz Evans, Inés Elvira Mejía, Sarah Evans, Ester Aranda i Jamel Lazic. Juntes vam compartir una visió basada en drets modelada per l’experiència viscuda i el coneixement local, afirmant que la reducció de danys no és només sobre drogues — és sobre habitatge, justícia racial, justícia econòmica i més. També es va emfatitzar la limitació de veure la reducció de danys com a estratègies aïllades, especialment considerant que Colòmbia té una rica història de treball comunitari i centrat en les persones. En aquest sentit, s’incorporaran lliçons apreses d’Europa, sense repetir els mateixos errors.

Més tard, Aura va presidir la sessió sobre sales de consum de drogues on experiències de diferents territoris van compartir idees per construir estratègies de defensa, aliances i models sostenibles que col·loquin els usuaris al centre de la presa de decisions.

El dimecres, Metzineres va continuar amb una forta presència. En una sessió organitzada per IPPF i AWID sobre enfocaments feministes en salut i drets sexuals i reproductius, Silvie va parlar sobre com la nostra comunitat teixeix desig, plaer, reducció de danys i sobirania corporal. També va presentar dades sobre l’impacte desproporcionat de la guerra contra les drogues en dones, nenes i persones de gènere divers. Finalment, en una sessió sobre la criminalització i violència policial contra dones negres, Silvie va denunciar fermament la violència sistèmica que suporten les nostres germanes i va cridar a una solidaritat radical, activa i compromesa amb la vida digna.

El que Metzineres va portar a HR25 no va ser només participació — va ser transformació. Van desafiar el públic a ser més valent. Van exigir que la reducció de danys realment signifiqui inclusió. Van recordar al món que la cura és política — i que aquelles més criminalitzades també són les més capacitades per liderar. A Bogotà, Metzineres no va demanar un seient a la taula. Va construir-ne una de nova — i va convidar a tothom a seure, escoltar i actuar.

A la Conferència Internacional de Reducció de Danys 2025, va ser profundament emotiu veure que tots els premis principals fossin atorgats a dones la feina incansable de les quals no només ha impulsat el moviment global de reducció de danys, sinó que també ha nodrit i acompanyat directament Metzineres. La dedicació inquebrantable d’Inés Elvira Mejía Motta per construir polítiques de drogues inclusives a l’Amèrica Llatina ha estat una guia per a la nostra pròpia incidència, oferint-nos suport estratègic i un escalf sincer al llarg dels anys. El lideratge valent de Judy Chang, centrant les veus de les persones que usen drogues, ens ha inspirat a mantenir-nos fermes i sense demanar perdó en les nostres demandes de dignitat i drets. Liz Evans, pionera en l’atenció compassiva, ens ha mostrat què significa construir amb integritat, empatia i visió a llarg termini—recordant-nos sempre que les persones han d’estar al centre. I Sue Purchase, amb la seva força des de la base i el seu compromís amb la germanor a través de Harm Reduction Sisters, ens ha ensenyat la potència de la cura col·lectiva i el potencial transformador d’una reducció de danys feminista en acció. Aquests premis són més que un reconeixement: són un homenatge a les dones que ens han sostingut, que han caminat al nostre costat i que ens recorden que un altre món no només és possible, sinó que ja està en marxa.

Us convidem a veure fotos i vídeos d’aquest inspirador viatge.