En el segon episodi de la primera temporada del Dissabte d’Arravalera vam presentar la xerrada «Identitat gràfica per a projectes polititzats: els casos de Metzineres i L’Arravalera».

Hi van participar Andre Gaetano, fotògrafa i il·lustradora de Metzineres, i Silustra, il·lustradora responsable del desenvolupament de la identitat visual de L’Arravalera. La conversa va recórrer els processos creatius de tots dos projectes i va obrir un intercanvi amb les persones assistents sobre representació, estigma, territori i comunicació política.

Durant la jornada també vam inaugurar l’exposició «UNIVERSO ULISES. 1997–2026», que va convertir l’espai en un lloc per compartir gràfica, memòria, creació i experiències.

La identitat visual com a posicionament polític

La identitat visual defineix com es presenta un projecte, quines històries posa en circulació i des d’on estableix una relació amb el seu entorn. Pot generar reconeixement, convocar públics diversos i convertir un posicionament polític en una experiència quotidiana.

A L’Arravalera, la gràfica forma part de la intervenció cultural i comunitària. Apareix a les xarxes, les exposicions, els tallers, l’aparador, la roba, els cartells i els objectes produïts des de l’espai. Cada suport amplia la conversa i reforça una idea: aquí passen coses.

La identitat havia d’expressar el caràcter viu del projecte i el seu vincle amb els marges. L’objectiu era construir un llenguatge propi, reconeixible i flexible. Una gràfica amb capacitat de moviment i vinculada al territori.

Mirar el barri per construir una identitat

El procés creatiu es va desenvolupar al llarg de diverses trobades, recorreguts i exploracions. El punt de partida va ser reunir referències capaces de connectar la identitat de L’Arravalera amb la història gràfica i social del Raval.

Els còmics del període posterior a la dictadura i revistes contraculturals com Makoki i El Víbora van ser algunes de les inspiracions creatives. Les seves pàgines van obrir formes de representar els marges, les dissidències, la nit, les drogues i les vides que quedaven fora dels relats dominants.

A aquestes referències s’hi van sumar els primers videojocs de vuit bits i universos visuals com Pac-Man. Les seves formes senzilles, els colors intensos i els personatges en moviment van aportar pistes per construir un sistema gràfic dinàmic i modular.

El barri va completar l’arxiu. Recórrer el Raval va permetre observar les seves parets intervingudes, els cartells superposats, els rètols de les botigues, les façanes, els bars i les marques acumulades per l’ús. La tipografia de motlle del Teatre Arnau, les franges d’obra, els colors saturats, els senyals urbans i les capes de cartells van aportar elements vinculats a la memòria popular del territori.

La identitat va començar a prendre forma a partir d’aquesta barreja: còmic, cultura digital, consum, comerç, memòria, carrer i contracultura.

 

De la recerca al sistema visual

La recerca inicial va donar lloc a tres propostes gràfiques. Cadascuna explorava relacions diferents entre tipografia, il·lustració, color, textura i elements urbans.

La línia escollida va permetre desenvolupar un sistema basat en colors sòlids, contrastos intensos, tipografies amb pes i composicions dinàmiques. El neó aporta visibilitat i connecta amb els codis nocturns i comercials del barri. Les textures funcionen com a empremtes: marques particulars que formen part d’una identitat col·lectiva.

El logotip incorpora irregularitat i moviment. Les seves lletres semblen desplaçar-se, tensar-se i ocupar l’espai amb ritmes diferents. Aquesta estructura en facilita l’aplicació en formats diversos i manté una presència reconeixible.

La identitat de L’Arravalera es construeix així com un sistema obert. Les peces es poden combinar, desplaçar i adaptar a cada activitat, mantenint un mateix fil conductor visual i polític.

Un univers de significats possibles

Les il·lustracions reuneixen diferents símbols i connecten els marcs polítics del projecte amb imatges properes i obertes a diverses interpretacions.

El paraigua dialoga amb les lluites de les treballadores sexuals. La papallona incorpora representativitat trans, transformació i moviment. La casa construïda amb peces parla d’habitatge i de la lluita per exercir aquest dret, de comunitat i d’estructures que s’aixequen col·lectivament. Els ulls remeten al consum, la percepció i els estats psicodèlics.

També hi apareixen boques obertes, ulls, molècules, bolets, cossos, maons i objectes quotidians. Cada element forma part d’un univers relacionat amb les experiències, els debats i les comunitats que travessen L’Arravalera.

Aquesta construcció permet comunicar la complexitat del projecte sense reduir-la a una imatge literal. Cada símbol obre associacions i genera noves lectures. La identitat creix amb les seves aplicacions i amb les interpretacions de les persones que hi entren en contacte.

Una gràfica per fer i compartir

La identitat de L’Arravalera està pensada per circular per diferents suports: xarxes socials, cartells, aparadors, teles i objectes quotidians.

Durant el primer Dissabte d’Arravalera vam proposar una activitat gratuïta de serigrafia, una tècnica que permet traslladar les il·lustracions a aquests formats mitjançant un procés manual, accessible i col·lectiu. Cada persona podia portar la seva pròpia peça de roba o intervenir una bossa de tela i endur-se-la estampada. Vam utilitzar una pantalla de serigrafia i vam oferir dos colors vius: verd i vermell, tots dos presents en la paleta de la identitat visual de L’Arravalera.

Des de la primera trobada vam voler escurçar les distàncies entre amfitrionxs i convidadxs. Estampar juntxs, compartir el procés i transformar una peça de roba es va convertir en una forma de trobada i participació activa. Una manera senzilla de començar a construir un nosaltres col·lectiu.

De l’interior de l’espai al carrer

L’aparador de L’Arravalera funciona com una extensió del projecte cap al barri. La seva intervenció per al primer Dissabte d’Arravalera va traslladar la identitat visual al carrer mitjançant colors intensos, il·lustracions i franges inspirades en la senyalització urbana. Aquestes franges van augmentar el contrast i van activar un missatge directe: per aquí passen coses.

La gràfica assenyala un espai viu, genera curiositat i convida a acostar-s’hi. La relació amb les persones que caminen pel carrer comença abans de travessar la porta. L’aparador es converteix en un suport de comunicació i en una superfície d’intervenció urbana.

Les samarretes, les bosses, els cartells i la resta de peces de marxandatge traslladen l’univers gràfic a objectes quotidians. Aquestes aplicacions permeten que les imatges circulin per altres espais, activin converses i contribueixin a la sostenibilitat del projecte.

A L’Arravalera, la identitat visual acompanya una pràctica concreta: construir comunitat des dels marges, qüestionar l’estigma i obrir espais on parlar d’activisme, drets, sexualitats, violències, cures, plaer i cultura.

Les imatges traslladen aquestes converses a una samarreta, una etiqueta, un aparador, una publicació o una pantalla. Connecten l’espai amb el territori, generen sentiment de pertinença i sostenen una memòria compartida. Construir la identitat de L’Arravalera també és intervenir al Raval.

 

Amb el suport de

COMPARTIR