Les dones que usem drogues patim violència masclista 25 vegades més que la resta. Moltes de nosaltres ens trobem en els marges de la societat per múltiples situacions de vulnerabilitat com no tenir llar, estar en situació administrativa irregular o tenir diagnòstics de salut mental i continuem enfrontant-nos avui dia a les opressions d’aquest sistema patriarcal, racista, colonialista i LGTBIfòbic.
Com si no haguessin passat gairebé 100 anys, les nostres condicions són encara massa similars a les que van viure les dones empresonades pel ‘Patronato de Protección a la Mujer’, institució franquista que depenia del Ministeri de Justícia i que va disposar, des del 1941 fins al 1984, de centres de repressió regentats per ordes religioses. Allà van ficar a la força a noies de 16 a 25 anys que tenien conductes considerades ‘immorals’ com besar-se en públic o caminar agafades d’altres dones, fumar, vestir de determinada manera, haver estat violades, etc.
Així, el ‘Patronato de Protección a la Mujer’, lluny de protegir les dones, va ser el lloc on anaven a parar les esgarriades, les que s’atrevien a desafiar l’statuo quo, les dones lliures. Podríem haver estat nosaltres i, de fet… ho som. Perquè pot ser que les institucions hagin canviat de nom, però continuen sent regentades pels mateixos poders i tenint el mateix objectiu: el control sobre els nostres cossos a través de la repressió, la violència i la prohibició.
Per tot això, Metzineres hem sortit als carrers un any més en el Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències Masclistes. Perquè considerem que continua sent absolutament necessari denunciar la discriminació, l’estigmatització i la criminalització que patim, així com fer memòria històrica amb perspectiva feminista per exigir, entre altres coses, la reparació de les institucions que van fer possible l’existència i els crims comesos pel Patronato.
Aquest 2023 hem sortit, a més, amb les cares totalment al descobert, sense màscares ni antifaços. Perquè volem que se’ns vegi. Perquè ja no volem amagar-nos més. Perquè ja tenim prou amb el fet que Estats i governs ens excloguin dels serveis d’acollida i protecció, així com dels recursos sanitaris, socials, jurídics, laborals i d’habitatge; que els mitjans de comunicació ens invisibilitzin i deshumanitzin rere les xifres i els titulars; i que gran part de la societat ens tracti com a delinqüents, males dones, males filles i males mares.
Si alguna cosa tenim clara és que no serem mai més anònimes: som moltes, tenim noms i vivim realitats diverses que hem de treure a la llum. Per això, el 24N i el 25N vam agafar les torxes i les nostres pancartes lluminoses i ens deixem veure. També ens vam fer sentir, cridant una vegada més que som feministes antiprohibicionistes. Perquè al llarg de la història se’ns han prohibit (i se’ns continuen prohibint) moltes coses: estudiar, gestionar els nostres diners, ballar, besar-nos en públic, fumar, beure o usar altres drogues, avortar… i hem comprovat que, lluny d’educar i disciplinar, la prohibició únicament porta a la clandestinitat, a la desinformació i a la violència.
Després de molts anys de treball, ara estem organitzades i podem lluitar juntes, com ho vam fer també el dissabte 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències Masclistes. Després de llegir a la porta del nostre local el manifest (link) que hem publicat recentment en el marc de la campanya #EVAWUD2023, sortim cap a Passeig de Gràcia amb Diagonal.
Ballant entre plomes, arribem a una marxa multitudinària i intergeneracional. La nostra presència, la d’aquelles que generalment no tenim l’oportunitat d’ocupar uns certs espais perquè estem ocupades sobrevivint, va servir per a posar de nou sobre la taula algunes de les nostres reivindicacions: la nostra participació en la creació, desenvolupament i seguiment de les polítiques que condicionen les nostres vides; la garantia d’accés a sistemes de protecció i denúncia de violències masclistes, així com a la salut sexual i reproductiva; la fi del prohibicionisme i de la criminalització; i l’expansió de la ‘reducció de danys d’espectre complet’, una perspectiva que advoca per desconstruir les falses creences sobre el consum de substàncies i posar el focus en les condicions d’exclusió i marginació que no permeten el benestar dels qui han estat vulnerabilizadas.
Ambdues jornades van estar marcades, a més, per les proclames de les companyes palestines. Entre altres, el col·lectiu ‘Queers in Palestine’ va fer una crida als grups feministes interseccionals perquè ens solidaritzem i ens comprometem amb la seva resistència, així com amb les lluites decoloniales de tot el món. També va haver-hi altres companyes parlant de maternitats i criances lliures, denunciant les retirades de custòdia i demanant l’abolició de la llei d’estrangeria, exigència a la qual ens unim també com Metzineres.
Podem dir, al cap i a la fi, que hem posat el cor i l’ànima una vegada més per a continuar reclamant el que ens pertany. Però, sobretot, que hem continuat (i continuarem) celebrant que estem vives, juntes i fortes, i que ja ningú ens podrà parar.
